Ja no som gaire espanyols

Diven­dres ens sor­pre­nia una mica a tots saber que fins i tot en les enques­tes que cuina l'Estat espa­nyol l'opció de la inde­pendència del nos­tre país és la pre­fe­rida per més cata­lans. La idea que a Cata­lu­nya el sobi­ra­nisme creix i és majo­ri­tari no és pas només una impressió demoscòpica, sinó que té una objec­tiva majo­ria par­la­mentària sor­tida de les elec­ci­ons del 25 de novem­bre. Tenint en compte que el baròmetre autonòmic del CIS va ser ela­bo­rat el setem­bre del 2012, dos mesos abans dels comi­cis cata­lans i en plena eufòria post­di­ada, s'expli­quen mol­tes coses sobre la guerra bruta des­ple­gada per l'Estat des­ti­nada a deses­ta­bi­lit­zar la cam­pa­nya elec­to­ral a casa nos­tra. Aritmètica­ment no ho van acon­se­guir, però déu n'hi do com van xar­bo­tar les pre­vi­si­ons ini­ci­als. De totes mane­res, a l'hora de demos­trar que Cata­lu­nya i Espa­nya són rea­li­tats força dife­rents, la dada més relle­vant de l'enquesta no és cons­ta­tar que hi ha més inde­pen­den­tis­tes que mai, sinó com­pro­var amb estu­por com a l'Estat les ins­ti­tu­ci­ons més res­pec­ta­des són l'exèrcit i la Guàrdia Civil, i que hi ha un desig crei­xent de la ciu­ta­da­nia d'apri­mar l'estat autonòmic fins a la cen­tra­lit­zació total. Sem­bla clar, doncs, que en aquest mirall estadístic no hi veiem pas reflec­tits els cata­lans, que ja fa mesos que hem des­con­nec­tat de la rea­li­tat espa­nyola i que, si encara hi tenim algun interès, és perquè estem esta­cats a la seva deriva econòmica i som con­su­mits per la depre­dació fis­cal que ens xucla la sang. D'espa­nyols ja fa temps que en som ben poc. Ara cal ade­quar la situ­ació política a la rea­li­tat que mos­tren urnes pròpies i enques­tes ali­e­nes.