Ja som aquí!

És ben clar que em refe­reixo a les flors i a la para­fernàlia gran­di­osa que les acom­pa­nya. El Barri Vell bull d'acti­vi­tat flo­ral, pro­jec­tes, peti­ci­ons i més peti­ci­ons de tota mena a l'orga­nit­zació, tal­ment aquesta fes el mira­cle dels pans i els pei­xos. Repe­teixo el que he dit mil i una vega­des: sem­bla impos­si­ble que el dis­sabte es pugui inau­gu­rar el gran des­ga­vell que hi ha en aquest moment. Doncs estarà a punt, com sem­pre! No ho dub­teu! Els mem­bres de la direcció, de l'Ajun­ta­ment, polítics i pro­fes­si­o­nals, amb la Coral·lí Cunyat de por­ta­ban­dera, han aprés ràpida­ment la difícil lliçó i par­len de pres­su­pos­tos, pro­mo­ci­ons a Europa (a Espa­nya també, i ara!), per­cen­tat­ges crei­xents de visi­tants, d'orde­nació dels recor­re­guts i més pro­ble­mes, amb sobri­e­tat i conei­xe­ments. La vete­ra­nia de l'Asso­ci­ació Amics de les Flors, la qual s'inicià com a ges­tora i rea­lit­za­dora el 1977, és un pun­tal ferm per a la direcció. De la per­fecta sim­bi­osi, n'ha sor­tit una expo­sició cada vegada més pro­fes­si­o­nal, sense dei­xar de ser espontània i artística. És la gràcia d'aquesta gran mani­fes­tació: rat­llar cada vegada més la per­fecció per part dels grups o indi­vi­dus rea­lit­za­dors for­mats per no pro­fes­si­o­nals. La mera­ve­lla es repe­tirà i els giro­nins podrem gau­dir i pre­su­mir de quel­com ini­mi­ta­ble i únic. A Girona som així!