Un complex escènic

El darrer reducte del Barri Vell pendent de restauració és el comprès entre la plaça del Pallol, el carrer Sant Josep i les escales de Mora. Una vegada acabada aquesta obra, s'haurà completat la urbanització del perímetre antic de Girona. Fa pocs dies que han donat a conèixer el projecte de la plaça del Pallol al damunt de l'aparcament subterrani. Veient el dibuix exhibit, el disseny s'adapta bé a l'estructura d'aquell espai. Crea una àrea planera que afronta l'accés al Teatre Municipal i es completa amb una graderia en semicercle per salvar la diferència de cota amb el carrer Sant Josep.

En aquest punt voldríem assenyalar la conveniència que aquesta graderia es portés a terme de manera que pogués servir no únicament d'accés a la plaça, sinó que fos possible utilitzar-la perquè el públic de qualsevol actuació artística s'hi assegués. El lloc és apropiat perquè és arrecerat, pràcticament no hi ha trànsit i hi ha poc veïnat. La circumstància de tenir a l'esquena el Teatre Municipal pot encara ajudar els espectacles: camerinos, maquillatge, entrades d'actors, connexions d'electricitat... Tot seria complementari per a actuacions de petit format a l'aire lliure. I voldríem suplicar als responsables de l'obra que no la configurin de manera que guanyi en estètica però que perdi aquest servei que podria prestar als espectadors. Cada vegada més, atrauen els espectacles que es fan a l'aire lliure i sempre presenten el problema de trobar ubicacions adequades; aquí en tenim una de molt aprofitable.

També hem d'insistir que el destí natural de l'antic edifici del cinema Moder –contigu a la plaça assenyalada– és servir de complement al mateix Teatre Municipal. El primer coliseu gironí es va remodelar amb encert, però està mancat d'espais per a serveis que un teatre ha de tenir: sales d'assaig, escenaris de petit format, llocs per emmagatzemar l'escenografia, sales de reunió d'artistes... La proximitat tan pregona amb el teatre hauria de servir per ajudar a la seva funció. No es tracta que tot hagi de ser espectacular i brillant; ens conformem que pugui allotjar serveis que avui tenen difícil cabuda a l'edifici del teatre, on tot és a la vista, però on faltes estances, sobretot pensant en el futur més cultural i artístic que esperem per a la ciutat.

I posats a fer que ens sigui permès somniar, l'edifici annexat, que aviat quedarà buit quan l'abandoni la UNED, podria ser la seu d'una escola de teatre. Imaginem...

Imaginem una àrea formada pel Teatre Municipal, la plaça del Pallol preparada per a espectacles a l'aire lliure, el cinema Modern dedicat a serveis complementaris de l'escena i una escola de l'art de Talia allà mateix. Tot un complex dedicat a l'expressió escènica!

Però hem de seguir els nostres somnis; els designis municipals són insoldables.