Angelina

Que l'Ange­lina Jolie s'operi els pits és notícia de premsa rosa, però que se'ls operi per reduir el risc here­di­tari de con­traure càncer ho con­ver­teix a més en notícia d'interès soci­o­sa­ni­tari. Pot ser, perquè vivim en el món absurd que vivim, que el fet de tenir diners li hagi faci­li­tat l'accés a les solu­ci­ons mèdiques i estètiques per al seu pro­blema. I això sol jus­ti­fica una reflexió glo­bal sobre l'abast de la salut pública, sobre­tot ara que la crisi mul­ti­plica el nom­bre de pobres i super­vi­vents i que l'onada d'aus­te­ri­tat reta­lla sense manies l'estat del benes­tar. Però això no és culpa de la Jolie. A ella, en tot cas, se li ha de reconèixer la valen­tia de fer front a una pro­ba­bi­li­tat –alta, això sí– amb una doble mas­tec­to­mia –que es diu aviat–, així com la gene­ro­si­tat de com­par­tir l'experiència per aju­dar altres dones amb càncer de pit o amb el mateix risc poten­cial que ella de con­traure'l.