Més gran o millor?

Vet ací el dilema! Més gran? Per què? El pres­tigi naci­o­nal català ja s'ha acon­se­guit a bas­ta­ment. Arri­ben auto­cars d'arreu de les comar­ques cata­la­nes. De la resta de la península ja han començat i arri­ben valen­ci­ans, ara­go­ne­sos, madri­lenys, navar­re­sos i bas­cos. També, és clar, fran­ce­sos de les comar­ques fron­te­re­res i ita­li­ans mila­ne­sos. És ben clar que el que es fa actu­al­ment, amb la deguda publi­ci­tat, és sufi­ci­ent per atraure naci­o­nal­ment i inter­na­ci­o­nal­ment afi­ci­o­nats a les flors, pro­fes­si­o­nals, empre­ses cul­ti­va­do­res i, sim­ple­ment, milers i milers de per­so­nes a les quals la seva bellesa, soles o bé en grup, cap­tiva, ena­mora i esti­mula a viat­jar per veure-les, dins d'exhi­bi­ci­ons, pre­sen­ta­ci­ons o, en el nos­tre cas, quina acció resta per inven­tar-li nom. Lla­vors en resta una, d'acció molt impor­tant: fomen­tar la qua­li­tat, exhi­bir i res­sal­tar la bellesa i la deli­ca­desa. Les artis­tes flo­rals vete­ra­nes, a les quals no és cap exa­ge­ració ano­me­nar-les pro­fes­so­res, seria interes­sant que fes­sin tre­ball didàctic amb les més joves. Amb tot, l'acció més impor­tant s'hau­ria de fer exi­gint qua­li­tat cons­ta­tada als tre­balls i, sense manies, expul­sant els expo­si­tors els tre­balls dels quals no res­po­nen als pro­jec­tes. Auto­ri­tats, direc­tius i exe­cu­tors s'hau­rien d'imbuir de qua­li­tat i obli­dar l'expansió.