Opinió

Viure sense tu

Pensaments de joguina

Quina part de la nostra vida és en aquests fràgils objectes, que miren d'acompanyar-nos en això de fer-nos grans

Tindré pen­sa­ments de joguina. Tindré només pen­sa­ments de joguina. És una imatge poètica d'Osip Mal­des­tam que va néixer a Polònia i que va morir exe­cu­tat sota el règim de Sta­lin per dir que “vivim sense sen­tir el país als nos­tres peus, les nos­tres parau­les no se sen­ten a deu pas­ses”. Mal­grat que durant un temps com­po­nia men­tal­ment, sense dei­xar constància escrita dels seus poe­mes, per por de la presó; l'epi­grama con­tra Sta­lin va ser prou motiu per posar fi a tots els seus pen­sa­ments.

Torno als de joguina, i em pre­gunto si les per­so­nes som en les coses? Si les per­so­nes som en les nos­tres jogui­nes? Quina part de la nos­tra vida és en aquests fràgils objec­tes, que miren d'acom­pa­nyar-nos en això de fer-nos grans, en això de créixer. Som en l'osset de peluix, mico, gos, gat o dofí de peluix? Com­pany de coixí, rebre­gat, arros­se­gat per terra, però amic fidel. Som en l'heroi alat, sor­tit dels dibui­xos, que ens con­vida a arri­bar fins a l'infi­nit i el més enllà? Robust vigi­lant de la nos­tra habi­tació, far­cida de nines, o d'una ras­te­llera de cot­xets que trans­for­men els pas­sa­dis­sos de casa en auto­pis­tes. Pilo­tes que peten con­tra por­tes, cui­ne­tes que pre­pa­ren àpats de plàstic. Trens que ens diuen que tot gira, que tot torna. Som en aques­tes jogui­nes, ens trans­me­ten la seva fra­gi­li­tat? Som en els jocs, que ens ense­nyen a com­par­tir, a encai­xar, a cal­cu­lar, a intuir, a apos­tar, a córrer, a arris­car?

Jogui­nes tren­ca­des, apedaçades, refe­tes amb una punta de cola ins­tantània, cada vegada que tenim una enso­pe­gada. Jocs inter­rom­puts brus­ca­ment sense aca­bar de jugar la par­tida. En això som. Neces­si­tats de con­ti­nuar el joc, amb ganes de conèixe'n tots els trucs, i estratègies, i de domi­nar el nos­tre tau­ler. Amb ganes de viure ni que sigui sense sen­tir el país als nos­tres peus. Con­vençuts que les nos­tres parau­les arri­ba­ran arreu. Sí, fins a l'infi­nit, el més enllà, com diu el ninot dibui­xat. Pen­sa­ments de joguina ado­bats de llàgri­mes de gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.