Pensaments de joguina

Tindré pensaments de joguina. Tindré només pensaments de joguina. És una imatge poètica d'Osip Maldestam que va néixer a Polònia i que va morir executat sota el règim de Stalin per dir que “vivim sense sentir el país als nostres peus, les nostres paraules no se senten a deu passes”. Malgrat que durant un temps componia mentalment, sense deixar constància escrita dels seus poemes, per por de la presó; l'epigrama contra Stalin va ser prou motiu per posar fi a tots els seus pensaments.

Torno als de joguina, i em pregunto si les persones som en les coses? Si les persones som en les nostres joguines? Quina part de la nostra vida és en aquests fràgils objectes, que miren d'acompanyar-nos en això de fer-nos grans, en això de créixer. Som en l'osset de peluix, mico, gos, gat o dofí de peluix? Company de coixí, rebregat, arrossegat per terra, però amic fidel. Som en l'heroi alat, sortit dels dibuixos, que ens convida a arribar fins a l'infinit i el més enllà? Robust vigilant de la nostra habitació, farcida de nines, o d'una rastellera de cotxets que transformen els passadissos de casa en autopistes. Pilotes que peten contra portes, cuinetes que preparen àpats de plàstic. Trens que ens diuen que tot gira, que tot torna. Som en aquestes joguines, ens transmeten la seva fragilitat? Som en els jocs, que ens ensenyen a compartir, a encaixar, a calcular, a intuir, a apostar, a córrer, a arriscar?

Joguines trencades, apedaçades, refetes amb una punta de cola instantània, cada vegada que tenim una ensopegada. Jocs interromputs bruscament sense acabar de jugar la partida. En això som. Necessitats de continuar el joc, amb ganes de conèixe'n tots els trucs, i estratègies, i de dominar el nostre tauler. Amb ganes de viure ni que sigui sense sentir el país als nostres peus. Convençuts que les nostres paraules arribaran arreu. Sí, fins a l'infinit, el més enllà, com diu el ninot dibuixat. Pensaments de joguina adobats de llàgrimes de gran.