O caixa o faixa

A Madrid, el corrent de pensament que propugna la necessitat d'una entesa amb Catalunya abans no sigui massa tard és cada cop més reduït. Està essent arraconat per l'opinió majoritària, que considera que un cop oberta la caixa dels trons per part del separatisme català, cal aprofitar l'avinentesa per resoldre d'una vegada per totes el problema català.

L'escenari actual només es resoldrà de dues maneres possibles: amb l'assoliment de l'estat propi o amb l'assimilació definitiva per part d'Espanya. No retornarem al punt de partida d'una comunitat autònoma amb un cert grau d'autogovern que ens permetia anar fent. Això és història. Des de la perspectiva espanyola, ja n'hi ha prou d'aquest color. Han aguantat durant més de 30 anys els errors de la Transició. Ara estan disposats a reparar-los i van a totes.

La immersió lingüística ferida de mort per la llei Wert, el Ministeri de l'Interior enviant un missatge clar als nous catalans: “Si us emboliqueu en aquest tema, us expulsarem”, la delegada del govern retent homenatge a nazis, la marginalització de la llengua a la Franja, el País Valencià i les Balears, la recuperació de competències en àrees clau, el ferri control pressupostari de la Generalitat mitjançant el fons de liquiditat autonòmica, la difusió arreu del territori espanyol del missatge que equipara el sobiranisme amb el nazisme, són només la punta de l'iceberg d'una estratègia que no només va dirigida a desactivar el procés sobiranista, sinó a desfer la personalitat pròpia de Catalunya. Agafem-nos a la cadira, perquè això no ha fet més que començar.

No perdem la calma i alhora tinguem-ho clar: si fracassem, ens espera l'espanyolització definitiva de Catalunya, la llengua i la cultura minoritzades, i un autogovern reduït a la mísera gestió administrativa d'alguns assumptes menors.

Què hem de fer? No res més que continuar el camí que estem seguint, sense presses però sense pauses, sense perdre el temps a respondre agressions, i conscients que encara tenim a les mans una eina indestructible: l'autoritat democràtica dels vots.