Manneken Pis o Colom?

Barcelona necessita més atraccions turístiques per incorporar a la seva oferta. Un dels responsables va pensar trobar-ne una similar al Manneken Pis, l'estàtua petitona d'un nen que pixa que hi ha en un dels carrers del centre de Brussel·les i al qual li van canviant la samarreta. Els responsables municipals van estudiar una figura representativa, que havia d'estar a l'altura d'una ciutat rècord permanent de turistes any rere any.

Després de descartar la Dama del Paraigua, per cursi i passada de moda; la del general Prim, perquè ningú sap ja qui és, i l'eqüestre del general Franco, per raons òbvies, van decidir que el nostre Manneken Pis seria el gran almirall de la mar oceana, l'ínclit Cristòfor Colom. L'han estrenat en la seva nova funció amb la flamant samarreta del “més que un club” i la seva corresponent marca Qatar, un país de referència per a tots els catalans i per a les democràcies en particular. Davant les queixes generalitzades dels altres clubs –uns envejosos sense carisma– i de tota l'oposició –sempre insidiosos i menyspreadors dels 96.000 euros de l'operació–, l'excels intel·lectual i regidor Antoni Vives va fer una defensa massa tèbia per respondre a tots els sediciosos del nostre cap i casal.

Com a crítica constructiva proposo que ofereixin al patrocinador afegir una bufanda –també blaugrana– a Colom per tal d'arrodonir fins als 100.000 euros. I uns paquets que incloguin un preu rodó, per exemple de mig milió d'euros, per embolicar la catedral d'una bandera blaugrana a l'estil de les intervencions dels dissenyadors Christo i Jeanne-Claude, i il·luminar la Sagrada Família amb els mateixos colors de la torre Agbar. També podrien utilitzar les fonts de Montjuïc i equipar el crist del Tibidabo. L'únic que trobo de mal gust és haver triat Colom, que hi ha qui diu que, com a bon genovès, era seguidor del Sampdoria.