Opinió

Moralitat, pública?

Hi ha accions públiques immorals i caldria valorar-les sense avergonyir-nos-en

Avui comen­cen les pro­ves d'accés a la Uni­ver­si­tat per a dese­nes de milers de joves cata­lans. Depe­nent de les seves pre­ferències, poden ser ava­lu­ats també de filo­so­fia. Segons en Wert, i els seus adlàters, cal­dria ani­qui­lar aquesta àrea de conei­xe­ment: jo, sin­ce­ra­ment, me n'aver­go­nyeixo de tenir gover­nants com ell, amb tan poca volada intel·lec­tual i humana. Entre els tex­tos de la selec­ti­vi­tat n'hi ha de John S. Mill (1806-73), autor On liberty, lli­bret breu però influ­ent, on s'oposa a qual­se­vol inter­venció de la comu­ni­tat en la nos­tra con­ducta si “no afecta l'interès de cap altra per­sona o (...) dels qui no volen ser afec­tats”, supo­sat que siguin adults i amb ente­ni­ment. Mill pro­posa un nítid libe­ra­lisme polític com­bi­nat amb el un uti­li­ta­risme social: “l'indi­vidu hau­ria de tenir una per­fecta lli­ber­tat, social i legal, per fer l'acció i ate­nir-se a les con­seqüències”. Entre les noves gene­ra­ci­ons venç l'indi­vi­du­a­lisme, com si la feli­ci­tat tingués ben poc a veure amb la comu­ni­tat, amb els altres.

Sem­blem con­vençuts que ningú ha de deci­dir què ens convé: seria una mena d'ultratge moral. Ja ho va bate­jar Mill amb una paraula insu­por­ta­ble: “pater­na­lisme”. La meva lli­ber­tat s'hau­ria de veure limi­tada només en el cas que jo pugui fer mal a algú, per un “dany” con­tra la vida o les lli­ber­tats civils del altres. Si no, encara que sigui pale­sa­ment dolent per a mi, “dei­xin-me en pau!”. És cert que, tra­di­ci­o­nal­ment, la soci­e­tat i les auto­ri­tats actu­a­ven coer­ci­ti­va­ment per atu­rar com­por­ta­ments xocants amb la moral o per afa­vo­rir el bé propi o dels altres: això, per a Mill, són ingerències inad­mis­si­bles con­tra la into­ca­ble lli­ber­tat legal.

Ningú s'oposa a pro­hi­bir la por­no­gra­fia en horari infan­til o que es fumi en certs espais però qui s'atre­veix amb els meus plans pri­vats de con­su­mir cocaïna o no cor­dar-me el cin­turó de segu­re­tat? Podem impo­sar algun valor? Penso que sí, ja que les con­duc­tes públi­ques impe­dei­xen o afa­vo­rei­xen la rea­lit­zació dels pro­jec­tes de vida. El bon exem­ple edi­fica i, penso jo, Mill ho sabia en el seu inte­rior: per aquest motiu donava tanta importància a l'edu­cació en bons sen­ti­ments i en l'altru­isme.

Gai­rebé cap alumne cri­tica aquest apa­rent dogma: “la meva lli­ber­tat acaba on comença la dels altres”. Eslògan ben escrit i accep­tat acrítica­ment, tra­ducció popu­lar de les apor­ta­ci­ons eti­co­polítiques de Mill. Ara bé, ¿exis­teix una mora­li­tat només pri­vada? ¿Cal vet­llar en l'àmbit públic única­ment pels nens i els psi­cològica­ment assi­mi­lats? Doncs clar que no!

El “no et fiquis en la meva vida”, por­tat a l'extrem, no és via­rany per ser més feliç. Estic envol­tat de cone­guts que volen que “se'ls ori­enti”, que tenen “coachs”. La mora­li­tat pública pot aju­dar a créixer i a millo­rar, i no anul·la l'afany d'auto­no­mia en l'ori­en­tació de la pròpia vida, un dels objec­tius del sis­tema edu­ca­tiu. Ans al con­trari, penso que cal rein­ven­tar la mora­li­tat pública per ser més lliu­res.

El per­mis­si­visme no és un èxit. Les lleis no han de ser “morals”, en el sen­tit d'impo­sar una visió de la vida, però sí han de pro­te­gir el desen­vo­lu­pa­ment i la millora de les per­so­nes. Lli­be­rals i pro­gres, heu fra­cas­sat! El que fan els bancs amb molts ciu­ta­dans és tan immo­ral com eme­tre por­no­gra­fia al canal “Super 3”, tot i que faci mal a gent de dife­rent esta­tus. També és immo­ral –en l'àmbit públic– voler esta­ta­lit­zar tota l'acti­vi­tat edu­ca­tiva, des­no­nar al pobre, esca­nyar l'expressió de la pròpia reli­gi­o­si­tat o ser ado­les­cents man­dro­sos en l'estudi. La mora­li­tat pública ens ajuda, a mi i a vostès. Encara que Mill no admetés els prin­ci­pis de “mora­li­tat” o de “pater­na­lisme”, pot­ser algun valent hau­ria de dir que la seva con­cepció de la lli­ber­tat política no és d'ori­gen diví. Hi ha acci­ons públi­ques immo­rals i cal­dria valo­rar-les sense aver­go­nyir-nos-en perquè cor­quen la pos­si­bi­li­tat de ser millors. No els sem­bla?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.