Romanís d'aquí

Tinc amics que, com afirma aquell acu­dit tan incor­recte sobre el cap de les dones i de les sar­di­nes, cre­uen que dels zíngars pro­vin­ci­als visi­bles, és a dir, els de Girona i Figue­res, tot és bo menys una cosa: que uns altres els facin (?) viure agru­pats en un raval fet exprés. Aquests altres en el cas figue­renc són alguns alcal­des que han anat des­fi­lant des dels anys cin­quanta amb Ramon Guar­di­ola; quant a Girona no sé qui són aquests altres, però segur que un càrrec públic o altre. La qüestió de viure junts els romanís en un mateix barri diu que genera (com ho haig de dir?)... que genera pro­blemàtiques par­ti­cu­lars, dis­fun­ci­ons edu­ca­ti­ves, des­en­cai­xa­ments soci­als, incom­pa­ti­bi­li­tats veïnals. D'altres amics, escèptics, qüesti­o­nen si la culpa d'aquests mals la té qui els pro­posà fa sei­xanta anys de viure en uns habi­tat­ges que tenien dues carac­terísti­ques: que tots eren al mateix lloc i que eren pràcti­ca­ment rega­lats. Del moment de Guar­di­ola es diu que els bohe­mi­ans locals vivien aple­gats al barri del Gar­ri­gal en bar­ra­ques i cases que no en merei­xien el nom. I l'alcalde es va dir: si viuen junts aquí, també hi viu­ran allà. Allà era al peu de la car­re­tera de Llers. I dit i fet. Anys després s'hi van fer més cases en les matei­xes con­di­ci­ons que les pri­me­res, i encara anys més tard s'hi eri­gi­ren més habi­tat­ges en idènti­ques con­di­ci­ons que les pio­ne­res, i així fins avui. Però aquest pai­satge seria incom­plet si no hi afegíssim que a Figue­res i a Girona –i, per Gràcia i per les Ron­des, a Bar­ce­lona– hi ha famílies de roms que, si és que havien vis­cut mai con­cen­tra­des amb els seus con­sem­blants d'ètnia, fa dècades que resi­dei­xen en pisos i cases escam­pa­des per la ciu­tat i la comarca, i no pre­sen­ten cap carac­terística par­ti­cu­lar que els asse­nyali com a remots emi­grants del Pan­jab. Lle­vat, pot­ser, de la pell una miqueta més morena i que solen ser més gua­pos que la mit­jana de mor­tals. Però cap més ele­ment els asse­nyala o els par­ti­cu­la­ritza en l'aspecte social, econòmic, edu­ca­tiu... Aquests han defu­git la plàcida tutela dels altres en forma de pis o caseta; han evi­tat esco­les espe­ci­als (gratuïtes i caríssi­mes) de 8 o 10 alum­nes per aula; han refu­sat la gene­ro­si­tat de benes­tar social, tin­gui aquest nom o un altre segons el moment històric; en fi: han renun­ciat fa dècades o no han accep­tat mai el cordó umbi­li­cal que curi­o­sa­ment accep­ten els que no es volen bar­re­jar i encara menys con­fon­dre amb la soci­e­tat que els el faci­lita. Vaja, que si els uns són bons, aquests altres què són: calós excel·lents o ciu­ta­dans cor­rents?