Dilemes iranians

Avui se cele­bren les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a l'Iran. 50 mili­ons de ciu­ta­dans esco­lli­ran el setè pre­si­dent de la república islàmica des de la revo­lució del 1979. Si cap dels can­di­dats no obté el 50% dels vots en els comi­cis d'avui, està pre­vista la cele­bració d'una segona volta el 21 de juny. Tot i que el sufragi és uni­ver­sal, el poder de decisió resta en mans del líder suprem, l'aia­tol·là Ali Kha­me­nei, i del Con­sell de Guar­di­ans (com­post per sis teòlegs i sis juris­tes), que van apro­var els can­di­dats i han de desig­nar el gua­nya­dor.

En les elec­ci­ons del 2009, l'actual pre­si­dent, Mah­mud Ahma­di­ne­jad, va gua­nyar amb un 63% dels vots enmig d'un escàndol inter­na­ci­o­nal per irre­gu­la­ri­tats i amb pro­tes­tes popu­lars. El per­de­dor, el refor­mista Mir Hus­sein Musavi, està des d'ales­ho­res en arrest domi­ci­li­ari. Després de dos man­dats, Ahma­di­ne­jad ja no es pot tor­nar a pre­sen­tar, però les nor­mes elec­to­rals fan que el nou pre­si­dent difícil­ment pugui ser ningú més que un con­ser­va­dor. Els refor­mis­tes, com ara l'expre­si­dent Ali Akbar Hai­xemi Raf­sand­jani, han estat pros­crits.

Entre els aspi­rants a pre­si­dir l'Iran fins al 2017 hi ha algun refor­mista dis­cret, com ara l'exvi­ce­pre­si­dent Reza Aref o l'expert en segu­re­tat Has­san Rou­hani, però també hi ha con­ser­va­dors de línia dura, com per exem­ple Said Jalili, nego­ci­a­dor del pro­grama nuclear iranià, o l'exmi­nis­tre d'Afers Estran­gers Ali Akbar Vela­iati.

Sigui qui sigui el gua­nya­dor, el pre­si­dent iranià s'enfron­tarà a múlti­ples rep­tes i dile­mes, com ara arri­bar a una entesa amb Occi­dent i superar les san­ci­ons que ofe­guen l'eco­no­mia, o bé inter­rom­pre o con­ti­nuar l'esforç nuclear. Si tria aquesta dar­rera opció, l'Iran haurà de córrer el risc d'un atac pre­ven­tiu d'Israel, que ja ha anun­ciat la seva opo­sició a l'apa­rició d'un Iran dotat d'armes atòmiques.