Una dona rere l'altar

El Bisbat de Girona va tenir el bonic gest de cedir el temple de Palafrugell perquè s'hi celebressin les exèquies per a l'escriptor Tom Sharpe pel ritus anglicà, una fe pràcticament idèntica a la catòlica. Idèntica? No del tot: el sacerdot que les va oficiar era una dona! No consta que passés res d'especial per això. Més aviat les imatges i pintures de l'església mostraven el seu millor somriure, d'acord amb la simpatia i bonhomia del difunt.

Per tant, qui esperi veure dones dient missa pot triar entre abraçar la fe anglicana o esperar que l'Església catòlica es posi al dia. Digui el que digui el bisbe de Còrdova, no sé veure a l'Evangeli cap motiu pel qual les dones no pugin ser ordenades, tret de la tradició secular. Era Jesús un masclista? Llegint els textos queda ben clar que no. Però si agafem les coses al peu de la lletra oblidant que cada generació ha de saber interpretar “els signes dels temps” ens trobem amb un miracle ben curiós: Jesús arriba a casa de sant Pere i troba que la sogra d'aquest està malalta, la cura i la bona dona s'aixeca i va a preparar-los el sopar. Si oblidem que des de fa dos mil anys fins ara ha plogut molt, podríem entendre que les dones estan destinades a la feina domèstica. I seguint amb la literalitat, podríem entendre com un mandat de Jesús que tots els sants pares tenen l'obligació de tenir sogra i dona, com Sant Pere. Valdria la pena que al Vaticà es posessin les piles per deixar que les dones ocupin el lloc que correspon. Per un simple acte de justícia. Amb això no vull dir que les dones siguin iguals que els homes. Per exemple, quan Jesús és detingut, els homes s'escagarrinen i desapareixen i només les dones li fan costat fins al mateix Calvari, es veu que amb l'única excepció del deixeble que estimava (Joan?). Però aquesta ja és una altra història.