Segadors de Farners

“Es nece­sa­rio que se borre la memo­ria de Santa Coloma de Farnés [sic], donde se han come­tido exce­sos tan indig­nos en vasa­llos de Su Majes­tad, y se eli­mine de los libros de la pro­vin­cia.” Aquest era el dic­ta­men del Con­sejo de Aragón dema­nat per Felip IV després dels suc­ces­sos de 1640. Amb la fúria irra­ci­o­nal tan típica de les coro­nes cas­te­lla­nes, Santa Coloma va ser cre­mada per haver-se enfron­tat a l'ordre d'allot­jar a les cases pri­va­des més sol­dats que no pas habi­tants tenia el poble. Eren temps en què els cata­lans tenien un caràcter indo­ma­ble i no s'arron­sa­ven fàcil­ment. Des de fa vuit anys, el casal inde­pen­den­tista colo­menc La Sega 1640 com­me­mora l'epi­sodi. Tal com ha expli­cat aquest diari, gràcies a aquests joves abne­gats i eficaços, una gen­tada ha pogut assis­tir aquest cap de set­mana a la Fira de la Revolta dels Sega­dors, amb mun­tat­ges al car­rer, reci­tals, una expo­sició molt ben feta i una taula rodona amb tres con­vi­dats d'excepció: l'his­to­ri­a­dor Agustí Alco­berro, direc­tor del Museu d'Història de Cata­lu­nya; Ramon Tre­mosa, euro­par­la­men­tari, i l'edi­tor Quim Torra repar­tint joc. Pas­sat i futur del caràcter dels cas­te­llans. Devas­ta­dor ahir i devas­ta­dor avui, però també ridícul quan pren la paraula a Brus­sel·les. La ins­cripció lapidària a la cate­dral holan­desa de Haar­lem en què es declara odi etern als espa­nyols i la indig­nació dels comis­sa­ris euro­peus quan s'ado­nen que ara, més xulo-pis­ci­nes que mai, els volen fer pas­sar bou per bèstia grossa. És l'espe­rit hijo­dalgo que mai no des­a­pa­reix: calçotets espar­ra­cats i budells ron­cant, però capa llarga tapant tota decadència i un posat de noblesa que per­dona vides... Quan el públic ja començava a riure massa amb les anècdo­tes de l'his­to­ri­a­dor Alco­berro, el dipu­tat Tre­mosa el va con­te­nir: “No riguin tant, que amb aquesta manera de fer, Cas­te­lla va fer un imperi...” Supèrbia cas­te­llana, molt mal vista avui a Europa, con­tra tena­ci­tat democràtica i caràcter fes­tiu dels cata­lans. Per­su­a­dir serà essen­cial. Alco­berro va aca­bar recor­dant una crònica del capellà Manuel Solé, frare caputxí del con­vent de Sant Josep, a la Bar­ce­lona del 1714: “Lo estrago és tan gran –va dei­xar escrit el frare– que d'aquí a tres-cents anys els cata­lans encara se'n recor­da­ran.” Bé, doncs ja han pas­sat els tres-cents anys. Ara pot­ser que no ho fiem més a la memòria...