El cos d'Amundsen

Roald Amund­sen va des­a­parèixer men­tre bus­cava Umberto Nobile, un engi­nyer italià que, al seu torn, havia des­a­pa­re­gut men­tre tor­nava en hidro­avió del pol nord. 85 anys més tard, hi ha encara explo­ra­dors que bus­quen el que queda del cos d'Amund­sen. No tro­ba­ran Nobile, que va ser res­ca­tat un mes més tard per un pilot suec que, al seu torn també, va des­a­parèixer jun­ta­ment amb els altres cinc acom­pa­nyants de Nobile, després de tor­nar al punt on eren amb la intenció d'anar res­ca­tant-los un a un. Ai, els hidro­a­vi­ons d'aquell temps que només ser­vien per anar en pare­lla! Sigui on sigui, pot­ser tam­poc no tro­bin el cos d'Amund­sen perquè, fins ara, excepte en aquesta men­tida que és a vega­des Goo­gle, on no costa tro­bar pla­nes que expli­quin el con­trari, tot­hom que ho ha pro­vat ha fra­cas­sat. I avui, és clar, tin­dria molt més ressò que algú en trobés el cos que no que algú altre –i algú altre, algú altre, o algú altre…– arribés un altre cop al pol nord. Escric això perquè Goo­gle i la des­a­pa­rició d'Amund­sen l'any 1928 poden ser dues bones metàfores per expli­car el que està pas­sant entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Vist que, de moment, cap de les dues no des­a­pa­rei­xerà, hi ha afi­ci­o­nats que pro­nos­ti­quen la des­a­pa­rició d'Artur Mas com a ani­mal polític. I, sobre­tot, hi ha encara tot d'afi­ci­o­nats, espa­nyols o filo­es­pa­nyols, que no paren d'adver­tir-nos dels perills que tro­ba­rem els cata­lans si con­ti­nuem amb la nos­tra idea d'orga­nit­zar un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. (I ara, per pal·liar-ho, alguns diuen que aquest referèndum no serà per sepa­rar Cata­lu­nya d'Espa­nya, sinó només per pre­gun­tar. I ho diuen pen­sant que ens creu­rem que la gent va per la vida fent referèndums amb la idea de dei­xar les coses com eren.) Però és un con­sol saber que, més que no en la inde­pendència o en el pol nord, els perills són al camí per arri­bar-hi. Sí, al camí. El risc de tenir un acci­dent és sobre­tot men­tre se cir­cula.