Impostos molt especials

“Veu? Això està bé. Apugen els impostos sobre el tabac i l'alcohol. A veure si aconseguim que no es desmantellin la sanitat i l'ensenyament. Cal escurar tots els racons. Defensem amb les dents el nostre petit estat del benestar.” Faig una mitja ganyota. El meu cor de fumador de pipa no acaba de sumar-se a l'alegria del comunicant. Però callo, per discreció, per prudència.

Sí, però la veritat és que callo perquè no sabria pas què argumentar. Quan no hi ha arguments va bé refugiar-se en la prudència. Com la guineu, que quan no les por haver diu que són verdes.

Bé –penso–, podria dir que la mesura es queda curta. Si graven més l'alcohol, per què perdonen el vi i la cervesa? Podria arribar a entendre que salvessin el vi, per raons culturals, econòmiques i de competència internacional (possiblement és un bon actiu per a les exportacions, tan necessàries), però la cervesa? Em podeu dir què justifica que no es gravi la cervesa? Però no dic res, no fos cas que algú se m'enfadés sense cap necessitat. De tota manera, sense haver de fer números, estic segur que el guany de l'Estat en aquesta puja serà com la xocolata del lloro.

“I, doncs, què faria per ingressar més diners?”

Home, fa de mal dir. Però el problema de les finances públiques no es resoldrà pas fent pagar més als que ja paguem. Pensem-hi. Qui no paga ni un ral? Doncs, per exemple, els que venen drogues il·legals. Quants milers de milions mouen lluny de la lupa de la hisenda pública? Ni se sap, però aquest paquet sí que permetria fer bullir l'olla. És difícil, ja ho sé, però legalitzar i gravar les drogues valdria la pena. Que què més? Miri, la prostitució. Tantes protestes per les noies que s'ofereixen arran de carretera, per raons de mal explicar –entre morals i estètiques–, i no es pensa en els milions de diner negre que genera el que té fama de ser l'ofici més antic del món.

“Avui se'n va de carta grossa, vostè. Drogues i prostitució. Ara sí que se li girarà en contra aquell lector que no volia ofendre. Està parlant de formes d'esclavatge, de la més dura explotació del feble. El govern hi ha d'estar en contra si vol tenir els vot de la majoria.”

I és estar-hi en contra deixar que els negocis que se'n deriven escapin per construcció de qualsevol control i no aportin ni un ral a les arques públiques? Jo diria que la prohibició permissiva que tenim establerta és el millor escenari possible per als explotadors. No protegeix els febles, perquè no pot, i deixa en mans de les grans màfies internacionals un flux de diner negre d'incalculable magnitud. Repeteixo que regular aquestes activitats no seria pas fàcil, però és possible i valdria la pena intentar-ho. Si més no, per engreixar la bossa pública. Posar petits pedaços no serveix de res.