Benvinguda, Croàcia

Aquesta set­mana hem donat la ben­vin­guda a Croàcia com a 28è estat mem­bre de la Unió Euro­pea.

Tot i que és un motiu de satis­facció, segu­ra­ment hi ha qui pensa que en un moment en què la UE ha de fer front als efec­tes de la crisi econòmica i finan­cera no hi ha temps per a cele­bra­ci­ons. Però ens ho hem de mirar en un con­text més ampli. L'entrada de Croàcia a la UE marca una altra fita en la cons­trucció del pro­jecte de la UE. Pro­por­ci­ona noves pro­ves del poder trans­for­ma­dor de la política d'ampli­ació. Rea­firma el fet que la pers­pec­tiva de la inte­gració euro­pea segueix oberta a tots els països aspi­rants que mani­fes­tin la volun­tat necessària per apli­car les refor­mes polítiques i econòmiques i demos­trin el seu res­pecte pels valors euro­peus, com ara l'estat de dret, els prin­ci­pis democràtics i els drets humans.

L'adhesió de Croàcia a la UE reforça l'esta­bi­li­tat en una regió volàtil a les por­tes de la UE. Al mateix temps, amplia el mer­cat inte­rior de la UE i obre noves opor­tu­ni­tats per a empre­ses i cli­ents. L'ampli­ació no és la causa dels pro­ble­mes que tenim ara. Ans al con­trari, és part de la solució. Amplia el mer­cat inte­rior i obre el comerç, les inver­si­ons i els flu­xos finan­cers, de manera que ofe­reix opor­tu­ni­tats a les empre­ses a la UE i als països en vies d'adhesió. Un exem­ple: el comerç entre els antics i els nous estats mem­bres es va gai­rebé tri­pli­car en els deu anys pre­ce­dents a les ampli­a­ci­ons del 2004 i el 2007. I encara és més sig­ni­fi­ca­tiu l'aug­ment del comerç entre els matei­xos nous estats, que s'ha mul­ti­pli­cat per cinc.

L'ampli­ació forma part de l'ADN d'Europa: la Unió Euro­pea d'avui és el resul­tat de les ampli­a­ci­ons suc­ces­si­ves. Aquest pro­jecte democràtic comú va començar com una manera d'apor­tar pau i esta­bi­li­tat a Europa. Per als països can­di­dats, la pers­pec­tiva d'ampli­ació cons­ti­tu­eix un estímul potent per fer refor­mes en àmbits clau com ara l'estat de dret, la bona gover­nança i els drets i les lli­ber­tats fona­men­tals. L'adhesió de Croàcia demos­tra el poder trans­for­ma­dor de la política d'ampli­ació de la UE. Si fa dues dècades el con­flicte devas­tava el país, ara Croàcia és una democràcia esta­ble, capaç d'assu­mir les obli­ga­ci­ons que com­porta ser mem­bre de la UE i de fer seves les nor­mes per les quals es regeix la Unió. Sens dubte, el país ha vis­cut un procés d'adhesió rigo­rosíssim per tal de garan­tir que esta­ria pre­pa­rat en el moment d'ingres­sar a la Unió Euro­pea. Hem assu­mit les lliçons de les ampli­a­ci­ons ante­ri­ors i ens hem cen­trat no només a com­plir els requi­sits d'adop­tar la legis­lació necessària, sinó també en la seva exe­cució i regis­tre. Hem parat una atenció espe­cial als valors essen­ci­als de la UE, com ara els drets fona­men­tals i l'estat de dret. I, fins i tot, un cop con­clo­ses les nego­ci­a­ci­ons es va rea­lit­zar un segui­ment exhaus­tiu per tal de garan­tir que al moment d'entrar a la UE Croàcia com­plia totes les obli­ga­ci­ons. Som, doncs, davant d'un exem­ple que la política d'ampli­ació és creïble i pot acon­se­guir can­vis reals. Croàcia està dis­po­sada a accep­tar el seu lloc entre els països de la Unió Euro­pea, i a crear una Europa més forta i unida. Una Unió dinàmica que tots desit­gem que tin­gui èxit. Donem, doncs, la nos­tra ben­vin­guda a Croàcia.