Una o més preguntes

Entre­vis­tat per l'incom­bus­ti­ble Luis del Olmo, Artur Mas ha tor­nat a des­bros­sar el ros­toll de la con­sulta amb nove­tats. Afirma el pre­si­dent que les pre­gun­tes en litigi podrien ser una o diver­ses. Ai! No només sobre l'opció de la inde­pendència de Cata­lu­nya, sinó també sobre el caràcter que hau­ria de tenir una nova Espa­nya o fins i tot a l'entorn de la relació entre totes dues. Més ai! Mas prac­ti­cava el soli­lo­qui escèptic i arri­bava a la con­clusió que Mari­ano Rajoy no plan­te­jarà cap alter­na­tiva atrac­tiva “per fre­nar l'inde­pen­den­tisme”. Sènies i cabòries. No cal fre­nar-lo. La majo­ria dels polítics cata­lans sen­sats –Mas inclòs– fa temps que van arri­bar a la con­clusió que per mol­tes vol­tes que li peguen al nan, el nan no crei­xerà. És a dir, que no hi haurà cap gest pro­ce­dent dels grans par­tits espa­nyols que satis­faci la majo­ria actual dels cata­lans. La gran cimera “fede­ral”del PSOE n'és una nova cons­ta­tació. Cata­lu­nya no és una nació, “perquè no ho diu la Cons­ti­tució”. Qui li renta el cap a un burro perd el temps i el sabó.