Selectivitat (II)
Fa un any, després de les proves de selectivitat, aquest articulista va exposar públicament l'entitat real de les preguntes dels exàmens de llengua catalana i llengua castellana, que en alguns casos ratllaven la burla. Doncs bé, enguany s'han superat. Si no fos perquè, malauradament, a causa del no llegir i del molt mal escriure en els mòbils, els alumnes fan faltes d'ortografia, i perden 0,10 per falta o error de qualsevol mena, si no fos per això, dic, ratllarien tots el deu, fins i tot aquells que en el curs normal s'acosten amb prou feines al cinc. No faré, un altre cop, esment del contingut de les preguntes, perquè qualsevol les pot consultar a les pàgines d'internet. Ho facin, que hi passaran una bona estona. Fins i tot poden provar amb el petit de la família, a veure quina nota trauria ell.
Però aquest any també s'han superat pel que fa als errors, alguns tipogràfics, però altres no, com aquest que apareix en llengua castellana, un “te parece poco que te quiero”, en comptes de “que te quiera”, o en literatura castellana, on trobem la pregunta “indique los tres géneros literarios que utilizó Garcilaso de la Vega”, que val, entesa literalment, tres preciosos punts, de manera que amb tres paraules l'alumne ja té fet mig examen! Comento aquests errors, perquè altres ja han estat llançats als quatre vents pels mitjans, fins a arribar al ridícul d'haver de repetir tota una prova de matemàtiques... També cal afegir-hi que a les llengües hi ha lectures obligatòries, però pot ben ser que no te'n preguntin res, o et preguntin “verdader/ fals”! I per què no en pregunten res?... Ah, perquè, cansats de fer variacions d'exàmens, en fan algun sense lectures obligatòries, o com que sortegen l'examen que toca, doncs, mira, aquest any res de res. Un absurd, una burla, una imbecil·litat. I fer llegir, a gent de ciències, vint poemes, de poetes i èpoques diferents, i preguntar si és vertader/ fals que en un poema hi ha algú que es diu Joan o Pere? Demencial. On han après literatura aquesta gent?
Què està passant aquí? Què està passant a la universitat? Aquí no dimiteix ningú? Es pot entendre, tot i que no és en absolut acceptable, que les universitats, que són qui disposen completament de l'examen de selectivitat, hagin decidit que aquesta prova sigui la cobertura perfecta per prestigiar el que de fet és una admissió massiva dels estudiants procedents de batxillerat. Tal com està, la veritat, amb la mitjana que es dóna als instituts, molt més fiable, en faríem ben bé prou. Perquè, a més a més, la nova (de fa quatre anys) selectivitat és un enrenou d'assignatures comunes i de modalitat, que puntuen més o menys, amb notes raríssimes de 13,4, i amb la possibilitat, absurda, d'examinar-se d'assignatures que no has cursat (conec el cas d'una alumna que sense fer literatura catalana, amb poques setmanes de treball a casa ha tret un 9,5), i tot plegat perquè cada facultat “vol fer veure” que selecciona els alumnes, però excepte en aquelles amb més demanda que oferta (cosa cada cop més escassa, donada la gran oferta, i la decreixent demanda), aquí no se selecciona res de res. Ben al revés, vist el nivell dels exàmens (el de llatí feia riure, es veu), això és només una tapadora, i ja es podria eliminar ipso facto. I tots els coordinadors, o sotscoordinadors que cobren, fer una altra feina més productiva. I no cal cap revàlida, senyor Wert. Tal com està el món, amb el que sabem als instituts en fem ben bé prou, i de sobra.
Però això no és el pitjor. El pitjor és que quan l'alumne ha arribat a la universitat, allí es troba el desgavell del regne de taifes en què s'ha convertit, i si té sort, tindrà algun bon professor, i s'anirà aclarint entre tantes possibilitats i tant itineraris, i tants màsters, i tanta diversitat general. Però si té mala sort, es trobarà professors, no diré que amb els apunts grocs, però sí que amb idees de color sèpia, tancats en els seus auris despatxos, lluitant perquè no els treguin el gran, i efectivament gran, privilegi de formar en educació superior els ciutadans.
Conclusió: 1) Amb la nota de mitjana de batxillerat, en fem prou. Si volen, cada facultat pot fer una prova específica, realment específica. 2) Sobren universitats i gent amb títol. 3) El sistema actual de professorat universitari, endogàmic, i fet a base de meritació per punts assolits amb publicacions i fatxenderies vàries, i no pas per coneixement, premia els mediocres, i allunya els que pensen de les aules. 4) Algú dirà als instituts, que ens van deixar amb dos tristos anys de batxillerat, què hem d'ensenyar als alumnes, si la selectivitat és el que és? 5) Ho responc: a llegir i a escriure bé, que és el mateix que saber. La resta de simpleses ja els les ensenyaran tots aquests que, asseguts en els seus despatxos, encara ensenyen les categories de Gérard Genette, una antigalla estructuralista, o la psicologia de Freud, tal com raja, com si fos totèmic, entre moltes altres coses color sèpia. Però no es pensin, que els de ciències segueixen empebrats en el quarks i el bosó de Higgs. Ni més ni menys que la partícula de Déu! En fi, vostès que passin bon estiu.