Turisme i/o cotxes

Acabem de tornar de terres bavareses. Abans, però, havíem de veure uns amics de la terra més ufana que visitaven Toledo. Primer ens va passar pel cap fer el viatge, des de Madrid, en un AVE que tarda poc més de mitja hora... tot i que et deixa lluny del centre del cor de Toledo. A darrera hora, l'opció va ser el cotxe de casa, malgrat la circulació espessa per la carretereta que travessa pobles industrials on encara hi ha gent tan anacrònica que, malgrat les enquestes de població activa, treballa. Quan arribem a Toledo ens adonem que és pràcticament impossible trobar un sol forat per aparcar sense haver de pagar: Toledo és una ciutat dels pàrquings, dels parquímetres, amb un activíssim exèrcit imperial disposat a enxampar els infidels que pretenguin fer trampa. Claudicants, ens convertíem en usuaris d'un aparcament municipal tan gegantí, i qui sap si tan gloriós, com el famosíssim alcàsser. Ara bé: quan comencem la visita un dels amics em diu: “Ens han explicat que no deixen circular vehicles pels carrers perquè en temps de turisme –i Toledo té un merescut turisme de tot l'any– els cotxes impossibilitarien el turisme.” Ens ho acabava de dir l'amic, que encara respirava aires triomfants del recital del Camp Nou, quan per poc me'l fan cendra o peces de forense. Ens ho deia, i un altre cotxe ens fa fora a cops de clàxon... i així tot el dia.

Quan ho preguntem a les autoritats, ens responen que només poden circular els vehicles autoritzats: “Ja l'hem c...!”, exclama l'esposa de l'amic, una patriota també de pedra picada... i que potser per això visitava Toledo, per deixar-se regenerar per dins, entre tanta pedra venerable. La conversa següent em va convèncer que no és únicament Toledo la població turística que no ha resolt l'antinòmia entre cotxes i turisme. Un tercer amic, més dels que mai no saps ben bé què pensen, fa l'afirmació definitiva: “Als anys seixanta, de la desfeta econòmica de la Una, Grande y Libre, ens en van salvar el turisme i els treballadors hispànics que sí que se n'anaven nord enllà (sense els escrúpols del poeta). Que no badin les autoritats: que diguin si prefereixen turisme o cotxes autoritzats i pàrquings de clatellada.” Qui hi vol dir la seva?