La melodia universal

Què converteix una cançó en un himne? Què dóna a una melodia el poder d'emocionar desenes de milers de persones alhora? El secret és artístic o social? Perdonin unes preguntes tan recargolades, però vénen a tomb per l'apoteòsic Peret al Camp Nou. No diré res sobre la transcendència ni de l'acte, ni de la participació de figures que fan tan evident la transversalitat del moviment sobiranista, com ara Peret, Dyango i altres. Molts han coincidit a remarcar, segurament amb encert, l'actuació de Pere Pubill Calaf com un dels grans moments de l'esdeveniment, i ens interessa des d'un punt de vista estrictament artístic. L'any 1986, Pubill vivia un període d'intensa religiositat i va decidir retirar-se del món de l'espectacle perquè no li semblava compatible amb l'exercici de l'apostolat evangèlic. D'aquell període és una cançó la tornada de la qual fa: “Cristo tiene poder, / Cristo tiene poder, / Jesucristo es poderoso, / Jesucristo tiene poder.” Peret deia que aquesta cançó la hi havia donat Déu. Busquin els vídeos a la xarxa. Són magnífics.

L'any 1992, Peret va canviar l'enunciat “Cristo tiene poder” per un “Barcelona tiene poder” que va fer tanta forrolla com aquell “amigos para siempre means you'll always be my friend, amics per sempre means a love that cannot end...” Dues dècades després Barcelona ha cedit el poder a Catalunya (que és com posar el dit a la nafra perquè precisament es tracta de quin poder té exactament Catalunya, de si li donen tot el que reclama o de si finalment se'l pren). En tot cas, ens trobem davant d'una melodia capaç de suportar qualsevol missatge, capaç d'expressar un sentiment íntim i místic, un sentiment social i polític col·lectiu i també alegries més prosaiques i simples com el gust de menjar pipes o de reduir l'esforç de fer dissabte. Recordem per exemple aquell “Cillit tiene poder, Cillit tiene poder, Cillit Bang es poderoso, Cillit Bang sí tiene poder” –amb aquest estratègic sí que evita que es perdi una síl·laba pel camí i el vers no resulti coix– o aquella altra versió que feia: “La pipa tiene poder, la pipa tiene poder, Matupipa es poderosa, Matupipa tiene poder.” Alguna cosa deu tenir la cançoneta si els publicistes se la rifen.

És possible, de fet, que ens trobem davant d'una de les melodies més versàtils de la història de la música, però per més voltes que hi donem difícilment en descobrirem el secret. Tret que sigui tot plegat el resultat de l'origen diví de la inspiració de l'artista.