Opinió

LA GALERIA

Embolica que fa fort!

Tenim ben encès el cas Bárcenas, el ressò mediàtic del qual distreu una mica l'atenció que també mereixen d'altres

En cap país del món, les ano­me­na­des repúbli­ques bana­ne­res inclo­ses, els casos de cor­rupció han asso­lit els nivells de què ara mateix pot fer ufana l'Estat espa­nyol. La llista de noms que sur­ten a la llum es fa inter­mi­na­ble i com­pro­met les prin­ci­pals for­ma­ci­ons polítiques dels arcs par­la­men­ta­ris, l'esta­tal i l'autonòmic. Des que es va ins­tau­rar la democràcia, i amb ella un sen­tit rigorós de la veri­tat i la justícia, els tri­bu­nals espa­nyols no han dei­xat d'ins­truir cau­ses cri­mi­nals con­tra càrrecs públics de dre­tes i d'esquer­res acu­sats d'haver-se enri­quit robant, accep­tant sub­orns, defrau­dant Hisenda, eva­dint capi­tals o amb comp­tes cor­rents en bancs suïssos o de les illes Cai­man. Ara mateix tenim ben encès el cas Bárce­nas, el ressò mediàtic del qual dis­treu una mica l'atenció que també merei­xen d'altres no menys omi­no­sos, com ara el Nóos, el Gürtel o un que ens toca més de prop, el Palau. Que la cor­rupció sigui un mal gene­ra­lit­zat és molt i molt pre­o­cu­pant, però encara ho és més que la majo­ria d'alts càrrecs invo­lu­crats en aquesta cri­mi­nal melée es cap­tin­guin com si no en sabes­sin res, o com si es tractés d'un com­plot ordit per arra­co­nar-los de la vida pública. I això, després que tot­hom hagi vist publi­ca­des pàgines i pàgines, pri­mer les fotocòpies i més enda­vant els ori­gi­nals, d'una comp­ta­bi­li­tat que Déu n'hi do les coses que comp­ta­bi­litza. Per al Par­tit Popu­lar, es tracta de les mani­o­bres d'un delinqüent, el senyor Bárce­nas, per embru­tar el govern espa­nyol. I avall que fa bai­xada.

Aquest cas està adqui­rint unes dimen­si­ons tan­ma­teix rocam­bo­les­ques. S'hi ha ficat pel mig l'inqui­e­tant peri­o­dista Pedro J. Ramírez, direc­tor d'El Mundo, que, a més de pas­sar qua­tre hores par­lant amb el senyor Bárce­nas abans que aquest anés a la presó, i de publi­car l'endemà al seu diari el més subs­tanciós de la con­versa, va lliu­rar per­so­nal­ment a la justícia els docu­ments comp­ta­bles que li havia donat l'inter­lo­cu­tor en qüestió. El jutge que ins­tru­eix el cas no va tri­gar ni cinc minuts a citar-lo a decla­rar en qua­li­tat de tes­ti­moni, cosa que Pedro J. va fer dei­xant-se retra­tar i dient coses força com­pro­me­te­do­res sobre el pre­si­dent del govern espa­nyol, el senyor Mari­ano Rajoy. El jutge ins­truc­tor també ha cri­dat a decla­rar la secretària gene­ral del PP, la senyora María Dolo­res de Cos­pe­dal, també com a tes­ti­moni. Embo­lica que fa fort!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.