Turisme de futur

Sovint fa la sensació que al sector turístic li exigim massa. Li exigim que representi la imatge del nostre territori, que ens arregli les xifres de l'atur, que ens faci de recaptador a través de la taxa i, quan els ajuntaments redacten ordenances de civisme, fins i tot li exigim que faci de policia. En començar la temporada d'enguany tots vam voler recolzar-nos novament en un dels pocs sectors que aporten oxigen a la nostra economia, conscients que el miratge només durarà els mesos de la calor i que l'optimisme contagiós dels que encara poden fer vacances es transformarà inevitablement en mala maror al setembre. Però si et passeges per les terrasses de la Costa Brava un dia qualsevol entre setmana, comproves que aquest juliol està anant clarament per sota de les previsions d'ocupació. Ho explica amb resignació un cambrer de Llançà mentre ens serveix la ració de braves: aquest any els francesos s'han quedat a la seva costa i els alemanys ens han agafat tírria. Durant molts anys ens vam dedicar a encetar inacabables debats sobre la millora de la qualitat del model turístic. I ara, veient els cambrers de braços plegats, penses que tant de bo almenys ens quedi model turístic.