Missatge en una ampolla
Tinguem per ben segur que la carta d'Artur Mas a Mariano Rajoy instant-lo a negociar la celebració del referèndum d'autodeterminació és una carta necessària en el protocol ordinari entre institucions. Ara bé: tothom –partidaris, contraris i indiferents en relació a la consulta– sap d'antuvi que la resposta del govern espanyol serà tancar-se en banda i amenaçar de represàlies si convoquem aquesta consulta pel nostre compte, cosa que probablement haurem d'assumir. Potser és perquè també té aquesta certesa, que Artur Mas ha farcit la carta de referències a les fites polítiques que ens han portat fins a la situació actual. També per això mateix potser s'ho podria haver estalviat i ser més taxatiu i directe. Al cap i a la fi, els destinataris d'aquest document es complauen a reiterar que en tots aquests episodis les institucions de l'Estat han actuat seguint l'intocable esperit constitucional espanyol i que Mas s'ha obstinat en la via sobiranista perquè no ha sabut gestionar el seu capital polític. Sense oblidar-nos que se'ls en refot de qualsevol argument i del que digui qualsevol organisme o institució que no remi en la mateixa direcció.
La carta de Mas és simplement un gest. Simbòlic, poc transcendent, inútil en els efectes pràctics. Un missatge que un nàufrag diposita en una ampolla i que després abandona a la fúria de les onades esperant un rescat, per acabar adonant-se que el seu salvament només serà possible quan tots els nàufrags com ell comparteixin, plegats, el seu destí.
“Simplement un nàufrag. / Una illa perduda en el mar / Un altre dia solitari / i aquí ningú més que jo./ Més soledat / de la que cap humà pot resistir./ Rescateu-me abans que caigui en la desesperació./ Enviaré un SOS al món./ Espero que algú rebi / el meu missatge en una ampolla./ Ha passat un any des que el vaig escriure./ Ho hauria d'haver sabut des del principi./ Només l'esperança em pot mantenir./ L'amor et pot arreglar la vida / i també trencar-te el cor./ Enviaré un SOS al món./ Espero que algú rebi / el meu missatge en una ampolla./ He sortit a caminar aquest matí / i no podia creure el que veia: / cent mil milions d'ampolles, / arrossegades pel mar fins a la platja./ Sembla que no estic sol en això d'estar sol. / Cent mil milions de nàufrags / buscant una llar./ Enviaré un SOS al món. / Espero que algú rebi / el meu missatge en una ampolla.” (Gordon M.T. Sumner, Sting, The Police, 1979).
