L'esport de base, amenaçat
En l'apartat de precs i preguntes del ple ordinari del juliol a l'Ajuntament de Girona vaig demanar a l'equip de govern que, davant l'ofensiva que la direcció general de la Seguretat Social havia iniciat contra els clubs esportius de base catalans perquè regulessin laboralment la relació amb els voluntaris i col·laboradors, el consistori es posés al costat de les entitats afectades, ja que aquesta nova campanya espanyolista contra Catalunya podia repercutir molt negativament en un bon nombre de clubs gironins que fan una feina absolutament altruista i sense ànim de lucre amb els nens i nenes que volen practicar esport a la nostra ciutat. A més a més hi vaig afegir que aquesta ofensiva de l'Estat podia portar fins i tot a la desaparició el teixit associatiu que és la base de l'esport català.
Per tot plegat, des del grup de la CUP+Rcat vam demanar a l'equip de govern que fes un front comú amb aquestes entitats en defensa dels seus interessos perquè es pogués mantenir l'esport de base i amateur a Girona.
En línia amb aquesta proposta, ara fa pocs dies, en el ple extraordinari d'aquest mateix mes, tots els grups presents al plenari gironí, excepte el PP, vam presentar i aprovar una moció conjunta sobre aquest tema, mitjançant la qual l'Ajuntament de Girona se solidaritza amb els clubs i les entitats que promouen l'esport de base i amateur, i en què es demana al govern espanyol i al Congrés dels Diputats que adoptin una sèrie de mesures per salvaguardar els interessos de l'esport català.
Tant la CUP com Reagrupament celebrem que totes les formacions amb representació a l'Ajuntament, amb l'excepció del Partit Popular –que es va abstenir–, hàgim tingut la capacitat de posar-nos d'acord a l'hora de presentar una moció que fa una defensa aferrissada de l'esport de base gironí i català, i també del teixit associatiu que el fa possible i que és el fonament dels èxits esportius del nostre país.
No obstant això, m'agradaria assenyalar que no hem d'entendre aquest atac contra l'esport català com un fet aïllat, sinó com un àmbit més en què avui la nació catalana es veu amenaçada per un Estat espanyol que està decidit a liquidar el nostre ja minso autogovern. Ho estem veient, per exemple, amb l'avantprojecte de llei de reforma de l'administració local, amb l'ofec econòmic de què és víctima el nostre país pel govern espanyol –ara amb l'objectiu de dèficit de l'1,58%, que obligaria a retallar entre 2.600 i 3.000 milions més–, amb la Lomqe del ministre Wert, amb l'amenaça constant contra la nostra política exterior, amb els reiterats incompliments de l'Estat en matèria econòmica, amb la renovada amenaça contra el finançament de les ONG catalanes en el repartiment del 0,7% de la recaptació de l'IRPF, amb la falta d'aportacions de l'Estat a la llei de la dependència, amb el recurs contra els horaris comercials, etc.
Tot plegat ens porta a una situació en què queda clar que només podem triar entre ser una regió espanyola més, absolutament assimilada a la resta i tutelada pel govern de l'Estat, o la independència. No cal que els digui quina és la nostra opció.
