Rocallibres

Que els cata­lans hem tirat enda­vant per l'empenta pròpia, i fins i tot con­tra nosal­tres matei­xos, és cosa sabuda. Que l'Estat no fa els deu­res de res­pecte mínim és notori, i sovint sem­bla que l'espe­rit del Decret de Nova Planta agafi cos­sos dife­rents. Per­se­cució a les Bale­ars, a l'Aragó, al País Valencià, al Prin­ci­pat. I una mos­tra més, adap­tada a la moder­ni­tat, és que a la bibli­o­teca digi­tal que pro­mou el Minis­teri d'Edu­cació i Cul­tura, dels 200 mil títols de què dis­po­sarà no en tindrà cap en català, ni en cap altra llen­gua que no sigui l'espa­nyola. El més trist és que a força de cops ens hau­ria sob­tat més que n'hi hagués. Escric això men­tre al cos­tat tinc El lli­bre: El Celler de Can Roca, que després d'El Somni (l'experiència artis­ti­co­cu­linària) posa al dia el mera­vellós tre­ball de lite­ra­tura sobre el millor res­tau­rant del món que va fer en el seu moment Jaume Coll. El lli­bre és una autèntica joia per a qual­se­vol amant de la gas­tro­no­mia, aquest gran motor que ens situa al món, gràcies a l'enginy, talent i vàlua dels nos­tres cui­ners. En el cas dels ger­mans Roca, a més de l'encert i constància que fa de la seva cuina una experiència total, vull fer notar també el seu esforç edi­to­rial. I és que la versió cata­lana d'aquest lli­bre està edi­tada per Roca Lli­bres. Mal­grat que els cata­lans hem donat el Lli­bre de coch i el Sent Soví, i tota la lite­ra­tura gas­tronòmica semi­nal euro­pea a l'edat mit­jana, mal­grat que enllu­er­nem el món amb estre­lles i referències de tot tipus, encara hem de dema­nar perdó per poder dis­po­sar en la nos­tra llen­gua dels lli­bres que recu­llen aquesta etapa glo­ri­osa de la cuina cata­lana. Encara ha de ser el cui­ner, els ger­mans Roca, qui confiïn més en els seus cli­ents i segui­dors que no pas l'expert edi­tor, que sap que en espa­nyol, anglès, por­tuguès, coreà, traurà més suc que no del català. El cas és que el lli­bre, mal­grat que és un objecte exqui­sit, de maque­tació, foto­gra­fia i tex­tos excep­ci­o­nals, amb pin­ze­llada afe­gida de Fona­lle­ras, no té cap pro­blema de venda, ans al con­trari. És clar que tot el que es posin al cap els Roca, també gelats, o entre­pans, que els acos­ten al gran públic, els sor­tirà bé. Però és d'agrair la sen­si­bi­li­tat, esforç i risc edi­to­rial, quan als minis­te­ris tan els fa que per­dem el nom de cada cosa, el nom de cada plat.