La data de tots els catalans

Totes les darreres intervencions de Pere Navarro han mostrat la cara clara de la lluna. No deien que el PSC tenia dues ànimes? Últimament només en té una. La que s'adscriu a l'unionisme rampant del PP o de Ciutadans. On és l'altra? Aquesta és la que exhibeixen de manera obstinada, descarada, Navarro i les veus de la direcció del partit. El “catalanisme” queda per als dirigents purgats, expatriats. Navarro no perd cap oportunitat per ofrenar noves glòries a Espanya. Qui l'hi obliga? No s'entén. Ahir, per exemple, va considerar “irresponsable” organitzar una “cadena humana” l'11 de Setembre. I va fer brometes semàntiques de tres quinzets. A ell, proclama, no li agraden “les cadenes”. Quina gràcia! I també va demanar una Diada “de tots”. “Dels que volen la independència, dels que no, dels federalistes, dels de dretes i dels d'esquerres.” Així ha estat sempre, senyor Navarro. De tots, tret dels que se n'exclouen. El problema és que els autoexclosos la volen com ells la voldrien. És a dir, no la volen.