Opinió

Autèntic Quim Nadal

El seu compromís és una notícia excel·lent

És enra­o­na­dor i xer­raire, de vega­des fins i tot bar­roc, a la llarga se l'entén de forma meri­di­ana. Fill apas­si­o­nat d'aquesta terra, català de soca-rel, mode­rat en les for­mes, és en el fons un radi­cal, va a l'arrel, per això no amaga que els qui pri­mer van anar a bus­car-lo, PSC-PSOE, van fit­xar-lo, però igual hau­ria fet si hagués estat CDC. No va cedir al joc trampós d'en Guerra de man­te­nir Gerona junt amb Girona, sem­pre ha estat PSC. El PSOE a Girona era per sumar més un marge de vots. Tants anys després, a Girona, com a la majo­ria de Cata­lu­nya, el PSOE ha per­dut el seny sor­tint de la cen­tra­li­tat cata­lana i apro­pant-se al PP i C's. El naci­o­na­lisme espa­nyol és uni­ta­rista, impo­si­tiu i no igua­li­tari.

Quim Nadal no agrada a tot­hom, té fer­renys ene­mics, lògic sent alcalde un munt d'anys. Bri­llant a l'Ajun­ta­ment de Girona (1979-2002), féu d'una ciu­tat grisa una rea­li­tat d'esplen­dor excelsa, en un dels llocs més con­ver­gents del país era sem­pre ele­git, el seu final, crec, fou erroni per l'intent d'una con­tinuïtat arti­fi­ci­osa per poder ser-hi pre­sent. La raó de l'errada rau en el ser tan gironí, com els pares i tota la colla de ger­mans que gai­rebé tenien la ciu­tat a les seves mans. Ajun­ta­ment, uni­ver­si­tat, mit­jans i xarxa política del PSC. No tots en la mateixa opció política, però sí en la mateixa família.

Com una fura seguia tots els batecs de la ciu­tat. Pres­tigi que el va dur a fer un pas enda­vant sent can­di­dat, el 1995, a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya quan un Pas­qual Mara­gall fugi­tiu de l'alcal­dia de Bar­ce­lona per enfron­tar-se a un més des­gas­tat Jordi Pujol va reves­tir el temps d'espera a Roma en un des­cans dau­rat, gens valent, tot sigui dit. Quim Nadal va dur al PSC nous votants de per­fil dife­rent.

Con­se­ller de PolÍtica Ter­ri­to­rial i d'Obres Públi­ques (2003), li toca fer front a la crisi del Car­mel, l'enfon­sa­ment d'una edi­fi­cació a causa de les obres d'allar­ga­ment de la línia 5 del metro i l'afec­tació i con­següent desa­llot­ja­ment de 84 edi­fi­cis més. Pla­ni­ficà molt, tota mena d'infra­es­truc­tu­res viàries i fer­roviàries fins a un llunyà 2026, de la majo­ria el més calent a l'aigüera. Madrid no pagava, ni paga, espo­li­ava i espo­lia. Grans idees, pocs calés i alguna fat­xen­de­ria d'aquells en qui con­fi­ava, el no escol­tar sem­pre a tot­hom, va dei­xar una gestió a un nivell menor del que hom pen­sava. No per ell, sinó pel con­junt i la con­jun­tura d'un erràtic tri­par­tit.

Dipu­tat al Par­la­ment de Cata­lu­nya o por­ta­veu, ara està a veure-les venir reti­rat de la política activa, però mai de l'interès per la res publica. Una per­sona que apre­cio, his­to­ri­a­dor seriós i pro­fund. El que farà a la Uni­ver­si­tat de Girona, gens fàcil després d'anys lluny de la docència, ho farà bé, és pen­caire. És tal com raja. No para. En el lli­bre d'en Rafael Nadal, Quan érem feli­cos, una delícia per a bons degus­ta­dors, apa­reix una lleu ombra d'ell, com home de seny, no man­cat d'una fina iro­nia intel·ligent de germà gran.

Ara diu que farÀ d'home bo per dema­nar el dret a deci­dir del PSC a Girona, això sí, sense pren­dre opció per la inde­pendència o per l'uni­ta­risme. I ho farà si creu que és bo per al país i per al PSC, per aquest ordre. Si valora que aquesta ambigüitat ens du a la misèria com a poble, es posarà al cos­tat de la gent.

La con­clusió és ben diàfana, el com­promís d'en Quim Nadal és una notícia excel·lent, ell sap que l'Espa­nya política no ens vol com som, no ens res­pecta en llen­gua i cul­tura, la Cons­ti­tució és una presó ideològica per fer-nos callar. Sap que l'única via per surar i sobre­viure és ser un estat propi a Europa. En Quim Nadal no s'arruga, per això serà un més a empènyer per acon­se­guir, 300 anys després de 1714, ser altre cop lliu­res, per fer un país mes just, social, soli­dari, modern i de progrés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.