Atraure turisme

Fa molts anys, a un direc­tor gene­ral de Turisme d'un dels pri­mers governs del pre­si­dent Pujol li feren una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio per trac­tar de la tem­po­rada esti­val que s'apro­pava. El polític con­ver­gent, res­po­nent una pre­gunta del peri­o­dista entorn d'una qüestió rela­tiva a pos­si­bles des­tins turístics, va excla­mar: “Això és com com­pa­rar les illes Seyc­he­lles amb Sant Antoni de Calonge!”, és a dir, les que devien ser per a ell la millor i la pit­jor des­ti­na­ci­ons turísti­ques del món. L'home es va que­dar tan ample i suposo que ben cofoi per la seva engi­nyosa con­testa. La cosa no va tenir reper­cussió més enllà de la meva empre­nyada i no crec que l'ajun­ta­ment calongí arribés a fer cap mena de pro­testa per aital menys­preu per part de l'auto­ri­tat que se supo­sava que havia de defen­sar les essències pai­satgísti­ques del nos­tre país. No he estat mai a les illes de l'oceà Índic on devia esti­ue­jar aquell direc­tor gene­ral però conec el muni­cipi de Calonge i puc asse­gu­rar que supera de llarg molts indrets turístics que gau­dei­xen d'ano­me­nada inter­na­ci­o­nal. Mal­grat les con­vul­si­ons polítiques que ha tin­gut tra­di­ci­o­nal­ment, l'herència fran­quista de tan­tes urba­nit­za­ci­ons il·legals que ha cal­gut ges­ti­o­nar i la com­ple­xi­tat d'un ter­ri­tori mig pagès i mig marítim, el cert és que Calonge ha sabut man­te­nir un turisme fami­liar en un entorn digne i agra­da­ble. És un muni­cipi on s'intenta fer les coses bé, ja sigui urba­nit­zant car­rers, arran­jant par­ter­res, plan­tant pal­me­res a la platja, orga­nit­zant fes­ti­vals inter­na­ci­o­nals de màgia o impul­sant un pro­jecte com­par­tit de pis­cina pública amb els muni­ci­pis de Palamós i Vall-llo­brega que hau­ria de ser­vir d'exem­ple d'esforços públics man­co­mu­nats. Mal­grat els pro­ble­mes con­subs­tan­ci­als en una població cos­ta­nera, es fa un nota­ble esforç per atraure i rete­nir un turisme divers ja sigui pro­vi­nent dels països euro­peus o de la resta d'Espa­nya que, per cert, són majo­ria. No sem­bla que ho tin­guin tan clar a Bar­ce­lona, on es fan acci­ons enca­mi­na­des a fora­gi­tar dels seus car­rers els visi­tants de més enllà de l'Ebre. A l'expo­sició sobre les trans­for­ma­ci­ons de l'art xinès con­tem­po­rani ins­tal·lada al Cen­tre d'Art Santa Mònica, per exem­ple, les expli­ca­ci­ons són només en català i en anglès. La Gene­ra­li­tat té una manera ben curi­osa de mar­gi­nar els turis­tes espa­nyols que, ves per on, també són majo­ria a la capi­tal cata­lana. Els orga­nit­za­dors hau­rien de visi­tar el Museu de la Pesca de Palamós per apren­dre a senya­lit­zar. O es que algú vol matar la gallina dels ous d'or?