Opinió

LA GALERIA

Un cop a la màquina

Almenys que no impedeixin desfogar-nos donant-los un bon cop en cas d'error o de mal funcionament

Qui ho ha de fer? L'home o la màquina? Heus aquí un dilema que rea­pa­reix de tant en tant des que fabri­quem màqui­nes capa­ces de subs­ti­tuir-nos en el tre­ball. L'acci­dent de San­ti­ago ens hi ha tor­nat a fer pen­sar: el tren no tenia un sis­tema de fre­nada automàtica ade­quat. Però, era impres­cin­di­ble? I si ho era, hau­ria d'exis­tir només en cas de pas­si­vi­tat del con­duc­tor? Qui hau­ria de deci­dir pri­mer, l'humà o la màquina? Si la con­ducció d'un vehi­cle l'encar­re­guem a la màquina, ine­vi­ta­ble­ment l'humà dei­xarà de posar-hi atenció. Ales­ho­res, en què con­fiem més i què som més capaços de supor­tar, l'error humà o l'error informàtic? La pre­gunta “ho ha de fer una màquina” ha tin­gut a cada època dife­rents sig­ni­fi­cats. L'any 1824 a Cam­pro­don, després d'uns greus alda­rulls i “de resul­tas de haberse arro­jado una mul­ti­tud desen­fre­nada á des­mon­tar las máqui­nas de hilar y car­dar de sus fábri­cas” una Real Orden obligà l'Ajun­ta­ment a reu­nir els caps de família “para que les ins­truya del bien que trae el uso de las máqui­nas”. Més màqui­nes volia dir menys feina per als humans; aquesta era la qüestió. Ara s'hi afe­geix que les màqui­nes són intel·ligents i que, per tant, a més de fer fei­nes “maqui­nals”, pre­nen deci­si­ons, cada cop més trans­cen­dents. Quan pen­sem en deter­mi­na­des fun­ci­ons, aquesta qüestió adqui­reix gran importància. De moment les lleis impe­dei­xen que les prin­ci­pals deci­si­ons de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques deri­vin només de pro­ces­sos automàtics. Seguirà essent així? Dei­xa­rem que algun dia dic­tin sentències o deci­dei­xin sobre els ajuts soci­als? Serien més objec­ti­ves? Hi hem de posar límit? Fins ara la res­posta sem­pre ha estat que sí, de manera que en l'avenç del rol de les màqui­nes el dilema s'ha plan­te­jat ini­ci­al­ment. Veu­rem fins a quin punt les dei­xem arri­bar.

En plena soci­e­tat de la infor­mació les màqui­nes pre­sen­ten una altra par­ti­cu­la­ri­tat des­ta­ca­ble: són més dis­cre­tes que els humans. Per això Keith Ale­xan­der, direc­tor de l'Agència Naci­o­nal de Segu­re­tat dels EUA, l'orga­nit­zació en la qual tre­ba­llava l'espia i heroi Edward Snow­den, ha dit que vol­dria reem­plaçar la gran majo­ria dels seus emple­ats per màqui­nes. En rea­li­tat ja ho estan fent. Intel·ligents, dis­cre­tes, fia­bles (?)... Segons com l'omni­presència de les màqui­nes, a tots els nivells, fa ràbia. Almenys que no impe­dei­xin des­fo­gar-nos donant-los un bon cop en cas d'error o de mal fun­ci­o­na­ment. A un humà no li ho podem fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.