Criticar els polítics

Ja al segle XIV el gironí Francesc Eiximenis escrivia que “per los pecats del poble, qui són grans, los tramet Déu molts prínceps e regidors, car cascú se vol ditar e enriquir del poble”. Els polítics serien doncs, segons aquell monjo franciscà, un càstig diví. Serveixi la cita per demostrar que la crítica als polítics és tan antiga com la seva existència. Quan la desqualificació és tan general, és injusta i ha de ser dolorosa per als polítics que actuen de bona fe i amb voluntat de servei. És veritat que no tot ha de valer en aquest pim-pam-pum al qual els sotmetem tots plegats, però la crítica ha d'existir. La llibertat d'expressió és essencial en una democràcia de qualitat.

Serveix a la crítica qualsevol forma d'expressió escrita, dibuix, cançó... i ara els mems, bromes visuals que es fan retocant fotografies de personatges públics per ridiculitzar-los o evidenciar-ne defectes o errors. Són càpsules visuals d'opinió, uns missatges que encaixen bé amb les noves formes de comunicació i circulen imparables per les xarxes socials. Els mems poden ser molt suggerents i imaginatius, com els fantàstics de Dolors Boatella (a Twitter @DolorsBoatella). D'entre els polítics preferits pels autors de mems figuren en lloc destacat, per mèrits propis, Mariano Rajoy i Donald Trump.

En aquest context apareix la proposta de revisar la llei de 1982 de protecció dels drets a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, presentada al Congrés dels Diputats pel Partit Popular. El text parla de la “proliferació de l'ús de les tecnologies de la informació i la seva enorme influència actual” que permet “la pujada d'imatges sense el consentiment del seu su titular”. És una iniciativa preocupant perquè els drets que vol protegir millor, legalment ja estan ben protegits. Perseguir amb eficàcia les infraccions és un problema tecnològic, no legal. Les regles ara ja estan definides i són prou correctes. Una sentència del Tribunal Suprem del passat mes de juny reitera que els polítics han de suportar un elevat i intens grau de crítica. És admissible que se'l qualifiqui de dictador, antipatriota, traïdor, intolerant o d'altra manera que connecti amb l'exercici del seu càrrec. No és correcte, en canvi, l'insult personal, amb expressions que no guardin relació amb l'activitat pública.

Amb l'excusa de protegir drets ciutadans es podria acabar limitant la llibertat d'expressió. Tots plegats actuaríem així d'escuts humans de polítics que no toleren tanta crítica. En un fotomuntatge d'un altre bon creador de mems (a Twitter @acidoenlared), Rajoy, acompanyat de la cúpula del PP, alça un rètol que diu: “Menos memes y mas memos”. Certament, els mems ens ajuden a ser menys babaus. I d'això es tracta, precisament.