La Rosa dels tres castells

Aquest estiu, l'escul­tora d'Olot Rosa Serra ha “assal­tat” tres cas­tells nos­trats (o quasi) per expo­sar-hi obra seva. A les tres for­ti­fi­ca­ci­ons, la pedra cen­tenària de les mura­lles, els mer­lets i les tor­ras­ses empa­renta per­fec­ta­ment amb les escul­tu­res blan­ques de polièster i fibra de vidre, mate­rial inno­va­dor i de grans pos­si­bi­li­tats. Es tracta de models que ori­ginària­ment són de mar­bre o de bronze, ins­tal·lats en àmbits exte­ri­ors arreu del món –sí: arreu del món–. Ara llu­ei­xen en espais tan­cats, però en quins bas­ti­ments tan monu­men­tals!: el cas­tell de Prats de Molló, dit Fort Lagarde; el de Bella­guarda, al Pertús, i el cas­tell palau de la Bis­bal d'Empordà. Aquest estiu la Rosa també exposa a La Gavina de S'Agaró, quasi qua­ranta anys després de fer-ho en aque­lla mos­tra que tant interessà Josep Pla, i sobre la qual, a propòsit d'ella i la seva obra, va escriure unes rat­lles geni­als.

Fort Lagarde de Prats de Molló és una ciu­ta­de­lla del segle XVII que domina el poble, edi­fi­cada per vigi­lar el coll d'Ares, lloc natu­ral de pas cap a altres tocoms. És monu­ment històric francès des del 1925. El de Bella­guarda, al Pertús, domina els colls del Pertús i Panis­sars, els més bai­xos de tot el Piri­neu. També ha jugat un paper estratègic durant anys, i ara és una referència per als viat­gers de l'auto­pista, bo i con­ser­vant la seva majes­tu­o­si­tat i for­ta­lesa cor­po­ral. De nit, només és il·lumi­nat pel cantó que dóna al Ros­selló, cosa prou diver­tida. I el cas­tell palau de la Bis­bal, més antic que els altres dos, és una impor­tant mos­tra de l'arqui­tec­tura romànica civil empor­da­nesa, residència que va ser dels bis­bes giro­nins en temps recu­lats. En aquests espais, l'obra de la Rosa Serra, amb el seu joc sem­pre cre­a­dor, amb l'ener­gia que exhala, amb la seva com­plexa har­mo­nia entre el buit i el ple, hi lliga d'allò més, i escapa de la tem­po­ra­li­tat lineal del temps i ens mos­tra, de manera encara més osten­tosa, si és pos­si­ble, tota la soli­desa i rotun­di­tat de la forma perenne. Per a aque­lla expo­sició de La Gavina, Pla va escriure que “les escul­tu­res de la Rosa Serra són elu­cu­bra­ci­ons de l'espe­rit”. És la manera de dir-ho del polígraf de Llo­friu, en un joc que feia sobre la con­cepció, la idea i la pri­mera línia tro­bada. Per això als tres cas­tells hi podem admi­rar, en un marc únic, les for­mes nas­cu­des de l'intel·lecte, de l'enginy, de la ima­gi­nació de la nos­tra Rosa.