Manyer a Egipte

Penso en Josep Manyer i en el que ens diria ara sobre el seu esti­mat Egipte. Manyer va ser un ara­bista i un estudiós de l'islam, a més de pro­fes­sor de francès, exgermà de La Salle, cristià prac­ti­cant i un home que esti­mava apas­si­o­na­da­ment la seva família i Cata­lu­nya. El vaig conèixer prou per saber, però, que tot el que esti­mava ho esti­mava apas­si­o­na­da­ment. També Egipte, on va viure deu anys que el van mar­car per sem­pre. Va arri­bar a Ale­xan­dria el 1956, just a temps per conèixer la ciu­tat cos­mo­po­lita que va mera­ve­llar Law­rence Dur­rell. Va ins­tal·lar-se al Caire. “Marees huma­nes que gai­rebé sense parar des­bor­den els car­rers estrets, bruts, pol­so­sos, satu­rats de llum i de sol que carac­te­rit­zen els vells bar­ris de la medina.” Quan hi va arri­bar, els ger­mans musul­mans havien atemp­tat en alguns bar­ris, però va poder entrar a mol­tes mes­qui­tes perquè “Abdel Nas­ser els man­te­nia en un per­fil molt baix”. Va aca­bar apre­nent àrab tan bé que, anys més tard, en faria clas­ses a Alger. Sobre­tot, però, va estu­diar l'islam. Natu­ral­ment, amb molt més rigor i pro­fun­di­tat que molts dels que avui en par­len. Alguns des de la uni­ver­si­tat o des de tri­bu­nes més pri­vi­le­gi­a­des que no pas la meva. Com que era cristià, el pre­o­cu­pa­ven espe­ci­al­ment els cop­tes. I, com que havia estat edu­cat a França i l'entu­si­as­ma­ven Pas­cal i Vol­taire, l'amoïnava extra­or­dinària­ment la situ­ació de la dona musul­mana. Va par­lar-ne en dos lli­bres, Quan l'islam truca a la porta i L'harem del pro­feta, que van pas­sar des­a­per­ce­buts, però que van ser­vir perquè alguns el tit­lles­sin d'inte­grista. Ho posava fàcil. Hi deia coses com que no hi ha molts islams, sinó un de sol, donat que l'Alcorà és la seva essència i que, per als musul­mans, ha estat escrit direc­ta­ment per Al·là. Dei­xem-ho. Però, a part de no par­lar-ne o de mirar cap a una altra banda, no sem­bla que els demòcra­tes occi­den­tals sapi­guem tro­bar cap solució per a Egipte. “Par mal­heur”, com pot­ser hau­ria dit Manyer. Malau­ra­da­ment. Allah a'lam!, Al·là en sap més, tal com va escriure ell en un lli­bre.