El tren de la col·lecció Santos Torroella

Hi ha trens que només passen una vegada, i n'hi ha que donen una segona oportunitat, com és el cas de la possible adquisició del fons del crític i historiador de l'art Rafael Santos Torroella per part de l'Ajuntament de Girona. Malgrat els complicats temps que vivim, a la ciutat li interessa concretar una operació contrastada, que ja es va començar a gestar en temps de Joaquim Nadal, abans el tren no se'n vagi a una altra estació. En sectors socioculturals gironins es comenta si s'ha de fer el pas d'adquirir aquesta col·lecció, i hi ha opinions per a tots els gustos, però a ningú se li escapa que és una gran ocasió per potenciar el patrimoni artístic de la ciutat, i perquè alhora es plantegi d'una vegada què s'ha de fer amb l'oferta museística i les col·leccions artístiques repartides pel Museu d'Història de la Ciutat, el Museu d'Art, els fons institucionals i alguns de privats com la Fundació Espais, a més dels temàtics com el Museu del Cinema, la casa Masó, el Museu d'Arqueologia, el Museu de la Catedral, el Museu d'Història dels Jueus, i el virtual Museu de Fotografia, i el paper que hi ha de tenir el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Dotar-ho tot plegat d'un llenguatge coherent des d'un punt de vista artístic, d'oferta ordenada i assenyada, i que alhora sigui atractiu per al gran públic, no és una feina fàcil; ben al contrari, i s'hi ha de posar sentit comú per superar les picabaralles i rebequeries polítiques. S'està parlant de la possibilitat de rehabilitar la casa Pastors, l'antiga Audiència, perquè sigui la seu del fons Santos i per fer-hi exposicions permanents, i, fins i tot, amb cessions del Macba d'obra d'autors catalans contemporanis. És obvi que l'edifici està situat en un punt estratègic de la ciutat, però també que, després de tants anys destinat a una funció tan soferta com ser la casa gran dels que imparteixen i reben justícia, qualsevol adaptació per aplegar-hi i exposar-hi obres d'art requerirà una gran inversió. El problema no és tant el cost de la col·lecció Santos Torroella, perquè quatre milions a pagar en set anys es poden afrontar amb una mínima perspectiva de futur. La qüestió de fons és com es presenta el patrimoni artístic per fer-lo compatible i rendible en la ciutat obertament turística que ha esdevingut Girona.