Opinió

Bagul d'estiu

Els primers cavallers eren peruans

Els nobles hawaians feien surf per fer-se respectar

La cul­tura esta­tu­ni­denca ha acon­se­guit fago­ci­tar algu­nes rea­li­tats, de les quals la cul­tura ian­qui se n'ha apro­piat, voluntària­ment o invo­luntària. Una d'aques­tes rea­li­tats històriques que han aca­bat sent sepul­ta­des per la força de la cul­tura nord-ame­ri­cana és la del surf. Fàcil­ment asso­ciem surf a Califòrnia i a la música dels Beach Boys, però els seus orígens són ances­trals.

L'ante­ce­dent més remot dels genets de les ones és el cava­llet de totora, una embar­cació cons­truïda ara fa entre 3.000 i 1.000 anys abans de Crist amb tiges i fulles d'una planta ano­me­nada totora. Per bé que aquest cava­llet tenia un ús fei­ner –el feien ser­vir per pes­car els moc­hica del lito­ral del Perú– també se'n coneix un ús lúdic. Feien ser­vir les embar­ca­ci­ons per córrer damunt les ona­des com els sur­fis­tes.

També s'ha situat l'ori­gen del surf –paraula que en anglès vol dir onada o escuma– a les illes del Pacífic sud i de la Micronèsia, en el si de les cul­tu­res polinèsies. Allà els nadius es des­plaçaven sobre les ona­des enfi­lats en canoes i bar­ques de pesca.

L'emi­gració de nadius d'aquests illes a les Hawaii se situa en la gènesi de la història més cone­guda dels orígens del surf. Segons la crònica històrica més accep­tada, el 1778 una expe­dició britànica coman­dada pel capità James Cook arriba a un grup d'illes des­co­ne­gu­des en la seva ruta des de Tahití a l'Amèrica del Nord, uns arxipèlags que més tard es bate­ja­ran amb el nom d'illes Hawaii. Durant la seva estada allà, Cook mor i el relat de la des­co­berta de l'existència del cos­tum indígena de caval­car sobre les ona­des el con­signa el tinent James King.

King explica que els homes nadius, en grups de 20 o 30, total­ment des­pu­llats, es diri­gei­xen mar endins evi­tant les ona­des i diu lite­ral­ment: “Es col·loquen sobre una planxa ova­lada apro­xi­ma­da­ment de la seva mateixa alçada i amplada, man­te­nen les seves cames uni­des sobre la planxa i usen els seus braços per guiar-la. Espe­ren fins que arri­ben les ona­des més grans, ales­ho­res remen amb els braços per res­tar damunt de l'onada i això els impulsa a una velo­ci­tat impres­si­o­nant. L'art con­sis­teix a guiar la planxa de manera que es man­tin­gui la direcció apro­pi­ada a dalt de l'onada con­forme va can­vi­ant de direcció.”

Quan els angle­sos van arri­bar a Hawaii, el surf ja for­mava part de la seva cul­tura. De fet, els nobles es gua­nya­ven el res­pecte de la resta de mem­bres de la comu­ni­tat demos­trant les seves apti­tuds a sobre de les ona­des. Fins i tot dis­po­sa­ven de plat­ges pri­va­des on només ells podien fer surf i era con­si­de­rat un fet molt greu que algú altre el prac­tiqués allà. Es feien ritu­als per dema­nar bones ona­des i per beneir les noves tau­les, que podien arri­bar a mesu­rar fins a set metres. En canvi, el poble ras feia surf aja­gut o de genolls damunt de tau­les de només tres metres.

No serà fins a les dècades dels anys trenta i qua­ranta del segle XX que el surf es fa popu­lar a Califòrnia i després de la Segona Guerra Mun­dial la seva evo­lució és impa­ra­ble, i arriba a con­ver­tir-se en un feno­men col·lec­tiu durant els sei­xanta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.