Dues vides paral·leles

Dues tra­jectòries paral·leles les unei­xen, amb trenta anys de distància, les vides de dos escrip­tors, en aquest any dels seus ani­ver­sa­ris. De Sal­va­dor Espriu, els cent anys del nai­xe­ment. De Ricard Aragó, més cone­gut amb el pseudònim d'Ivon l'Escop, els cin­quanta anys de la seva mort.

Sal­va­dor Espriu va néixer a Santa Coloma de Far­ners l'any 1913. Ivon l'Escop havia nas­cut a Santa Coloma el 1883.

Tots dos van cur­sar estu­dis supe­ri­ors: Espriu, a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona; L'Escop, a la Pon­tifícia de Tar­ra­gona.

Tots dos van resi­dir sem­pre a Bar­ce­lona. Espriu al pas­seig de Gràcia; L'Escop a la plaça de Sarrià.

Espriu no es va casar mai i L'Escop es va fer capellà.

Espriu va dir que havia vis­cut “per sal­var-nos els mots”. L'Escop va fun­dar La Lliga del Bon Mot.

Espriu va escriure la Pri­mera història d'Est­her com el tes­ta­ment d'una parla mori­bunda i la prova de les pos­si­bi­li­tats literàries de la llen­gua cata­lana. L'Escop va escriure La paraula per donar gruix científic a la llen­gua a la llum dels lingüistes més inno­va­dors del moment.

L'obra d'Espriu, estre­nada el 1957, va ser menys­tin­guda i bes­can­tada pels crítics tea­trals de qua­tre dia­ris bar­ce­lo­nins. El lli­bre de L'Escop, publi­cat l'any 1921, va ser total­ment igno­rat pels estu­di­o­sos de l'època.

L'obra d'Espriu, tan­ma­teix, a judici de Joa­quim Molas, “cons­ti­tu­eix un dels expe­ri­ments més pro­di­gi­o­sos a què la llen­gua cata­lana ha estat sot­mesa”. I l'obra de L'Escop, tan­ma­teix, a judici de San­ti­ago Moll­fu­lleda, “si hagués estat degu­da­ment reco­ne­guda, hau­ria fet avançar en uns quants lus­tres els estu­dis de lingüística gene­ral”.

Espriu i L'Escop, cada un en el seu temps, van viure obse­dits per sal­var, pro­te­gir, dig­ni­fi­car i defen­sar la llen­gua, les parau­les essen­ci­als que ens per­me­ten viure com a per­so­nes i sobre­viure com a nació. Pot­ser és oportú, doncs, recor­dar el seu exem­ple a les envis­tes de l'11 de setem­bre.