Gràcies, ANC

Quan l'atzar no es rebaixa a casu­a­li­tat, sor­gei­xen paral·lelis­mes llu­mi­no­sos com el de dilluns pas­sat. D'una banda dilluns pas­sat Vivi­ane Reding, comissària de Justícia de la Unió Euro­pea, adver­tia que Espa­nya pot ser san­ci­o­nada si per­met “l'excul­pació, negació o tri­vi­a­lit­zació fla­grant, inten­ci­o­nada i pública dels crims dels règims tota­li­ta­ris”. (Es veu que aquesta reacció de la UE està moti­vada per l'home­natge que Lla­nos de Luna va retre fa poc als com­ba­tents de la División Azul). I, de l'altra banda, també dilluns pas­sat començava el curs esco­lar a les Illes, amb la sanció que, arran d'aquesta nova ofen­siva d'exter­mini lingüístic lega­lit­zada amb el nom de Decret de llengües, el govern de Bauzá imposa a tres direc­tors d'ins­ti­tut de Maó, sus­pe­nent-los de sou i feina per haver-se negat a apli­car l'exter­mini lingüístic.

Així doncs tenim que la UE reac­ci­ona perquè se sent inco­mo­dada per un govern mem­bre que impu­ne­ment enal­teix el nazisme i el fran­quisme. Però, en canvi, la UE no se sent ni poc ni gaire molesta per altres abu­sos per­pe­trats en clau de pre­sent rigorós: com per exem­ple la des­trucció lingüística a les Illes, com per exem­ple la cata­la­nofòbia. Tot i que l'adver­ti­ment de la UE pot ser una ini­ci­a­tiva simbòlica­ment impor­tant, resulta del tot insu­fi­ci­ent. La hipo­cre­sia està ser­vida. Seguir fent apo­lo­gia de l'escla­fa­ment dels cata­lans con­ti­nuarà sor­tint gra­tis. A la mega­fo­nia dels esta­dis de fut­bol espa­nyols, per exem­ple, es con­ti­nuarà dema­nant que no hi hagi crits racis­tes; però també es con­ti­nuarà guar­dant un silenci còmplice quan les expres­si­ons xenòfobes del públic vagin adreçades als cata­lans.

La cata­la­nofòbia s'ha ins­tal·lat amb aires de nor­ma­li­tat abso­luta. Espar­tero i Peces-Barba defen­sen que cal bom­bar­de­jar Bar­ce­lona almenys una vegada cada cin­quanta anys. No passa res. Garzón ins­tru­eix cau­ses de per­se­cució de l'inde­pen­den­tisme. Felipe González diagnos­tica que els assas­si­nats d'ETA són un pro­blema menor al cos­tat del fet dife­ren­cial català. No passa res. Des­cen­dents i con­vic­tes de nazis i falan­gis­tes s'ocul­ten una vegada més en la con­fusió del llen­guatge i acu­sen Mas de ser un nazi i un falan­gista. No passa res. Per llui­tar con­tra aquest tota­li­ta­risme tan enquis­tat en els usos i cos­tums de la política espa­nyo­lista, i molt cons­ci­ents que no hi ha cap col·lec­tiu que escapi del risc de ser auto­ri­tari, el dia 11 la Via Cata­lana ha d'exis­tir i créixer per rei­vin­di­car un país i uns com­por­ta­ments nobles, nets, cul­tes, rics, lliu­res, des­vet­llats, feliços. Per pro­pi­ciar aquesta pos­si­bi­li­tat: gràcies, ANC.