El motor alemany

El 22 de setem­bre, d'aquí a dos diu­men­ges, hi ha elec­ci­ons gene­rals a Ale­ma­nya. El resul­tat d'aquests comi­cis no sem­bla una gran incògnita, perquè la can­ce­llera Angela Merkel i el seu par­tit demòcra­ta­cristià gau­dei­xen dun avan­tatge de més de 20 punts per­cen­tu­als res­pecte del seu prin­ci­pal rival, els soci­al­demòcra­tes encapçalats per Peer Steinbrück.

Si els resul­tats no con­fir­mes­sin les pre­vi­si­ons, no és des­car­ta­ble una nova “gran aliança” entre els dos par­tits prin­ci­pals, com la que ja es va for­mar l'any 2009, ni tam­poc fóra impos­si­ble una coa­lició entre soci­al­demòcra­tes i verds, supo­sant que aquests obtin­gues­sin prou vots. L'ele­ment nou que sem­bla més clar, però, és un fort aug­ment del vot “euro-escèptic” per part dels des­con­tents amb el rol d'Ale­ma­nya a la crisi econòmica euro­pea.

Gai­rebé tot­hom coin­ci­deix en que Ale­ma­nya és el motor d'Europa, l'únic país que ha man­tin­gut l'esta­bi­li­tat des de la gran recessió ini­ci­ada l'any 2008 i el prin­ci­pal artífex de la sal­vació de l'euro. A diferència de gai­rebé tota la resta del con­ti­nent, Ale­ma­nya ha man­tin­gut a rat­lla l'atur i ha res­tat lliure del dèficit, però també s'ha vist obli­gada a inter­ve­nir en res­cat dels parents més pobres de la família euro­pea (Por­tu­gal, Grècia), cosa que no agrada gens a un sec­tor nombrós d'elec­tors ale­manys.

Si els pronòstics es con­fir­men, Angela Merkel veurà con­so­li­dat el seu poder naci­o­nal i con­ti­nen­tal als comi­cis del 22 de setem­bre. Gràcies a l'eficiència del motor ale­many, s'haurà gua­nyat el sobre­nom de can­ce­llera de ferro en el ter­reny econòmic. Tan­ma­teix, si ens fixem en l'àmbit del lide­ratge polític, que Europa també neces­sita i no té, Merkel segueix sent una figura prou grisa, més sem­blant a una can­ce­llera de plom que no pas a una de ferro.