La prudència i la traïció

Hem participat en l'èxit de la Via per la Independència, amb un mal regust per les declaracions del president Mas, el qual ens obliga a preguntar: quan abandonarà, ell i CiU, la seva coneguda indefinició i adaptarà l'agenda del seu govern (en relació amb el procés iniciat l'Onze de Setembre del 2012) al que reclama la societat civil catalana? Si l'allargament del procés que proposa és per complaure Duran i Lleida, està traint les esperances dels catalans, car ara convé fixar la data de la consulta i el text concret de la pregunta. Estem d'acord, què és imprescindible fer tots els passos, amb la màxima pulcritud democràtica, però també hauria de ser obvi que el president del país –que va decidir liderar-lo– ho faci amb valentia, convicció, claredat i contundència, però també, amb una agilitació tangible i sense fugir del tempo pactat a l'inici d'aquesta legislatura, on es concretà que la consulta es faria abans de la fi del 2014! Si no es fa així, hi ha el perill de desànim de la ciutadania, cosa que ompliria de satisfacció el líder d'Unió i els altres unionistes de casa nostra.

Dic això perquè observem que el president Mas està cedint a les múltiples pressions dels lobbys de poder (La Caixa, Grup Godó, Abertis i altres). Ell i bona part dels seus consellers no entenen, com tampoc molts dels desorbitats líders polítics de casa nostra, que a ells, en l'actual context social i polític, no els correspon marcar el full de ruta, sinó gestionar la voluntat de la societat civil impulsada per l'ANC i Òmnium. Tossuts i obstinats, pretenien desqualificar la Via Catalana o orientar-la, segons els seus interessos, malgrat que s'hagués especificat clarament que el seu objectiu era la independència i no la reafirmació del dret a decidir i, ara, amb la proposta d'unes eleccions plebiscitàries a final de legislatura (2016), segueixen vetllant més pel seu interès que pel que reclamen els catalans.

Malgrat tot, aquest nou Onze de Setembre ha significat un nou triomf de la ciutadania catalana, i és evident que després de la nova multitudinària participació dels catalans i de les catalanes en la Via per la Independència, les coses en aquest país s'han d'activar a partir d'avui mateix. El govern haurà de deixar de banda les seves particulars especulacions partidistes, blindar-se de les esmentades pressions, també les del govern Rajoy, i prémer l'accelerador per tal de definir un nou calendari més agilitzat, tant si es té la resposta de Rajoy com si no, car aquesta –si és que es produeix– també tindrà per objectiu dilatar al màxim la possibilitat de ruptura i de secessió.