Opinió

Oradour-sur-glane

La construcció europea representa la més reeixida reconciliació col·lectiva de l'era contemporània

Ala Cate­dral de Reims el 8 de juliol de 1962 se celebrà una missa solemne amb la presència de Char­les De Gau­lle i el can­ce­ller Kon­rad Ade­na­uer. El pri­mer dels grans actes de recon­ci­li­ació franco-ale­ma­nya fou una cerimònia freda. La fi de l'última guerra era a prop, fal­tava pot­ser con­vicció en el pene­di­ment i la pers­pec­tiva clara d'un ave­nir avin­guts. El 22 de setem­bre de 1984 François Mit­ter­rand i Hel­mut Kohl, aga­fats de la mà, visi­ble­ment emo­ci­o­nats, s'enca­mi­na­ren a retre home­natge a l'impo­sant ossera de Douau­mont, on repo­sen les res­tes de 130.000 sol­dats fran­ce­sos i ale­manys, molts d'ells des­co­ne­guts, cai­guts a Ver­dun el 1916. Era una guerra més llu­nyana i un enfron­ta­ment més directe amb esgar­ri­fo­ses pèrdues que per­du­ren en la memòria col·lec­tiva dels dos pobles.

Un nou acte de recon­ci­li­ació bila­te­ral ha tin­gut lloc el 4 de setem­bre pas­sat a Ora­dour-sur-Glane, una vila del depar­ta­ment de l'Alta Viena, amb la par­ti­ci­pació de François Hollande i del pre­si­dent fede­ral Joac­him Gauck. A Ora­dour-sur-Glane les SS de la divisió Das Reich, el 10 de juny de 1944, assas­si­na­ren 642 per­so­nes, la pràctica tota­li­tat dels habi­tants de la vila, afu­se­llats els homes, cre­mats dones i infants a l'església par­ro­quial, incen­di­ada i metra­llada per les SS, després d'haver-los-hi tan­cat. En l'ocasió Hollande ha dit, diri­gint-se a Gauck, “sou la dig­ni­tat de l'Ale­ma­nya d'avui, capaç de mirar de cara la barbàrie nazi d'ahir”. Gauck li res­pongué que l'Ale­ma­nya que tenia l'honor de repre­sen­tar “és una Ale­ma­nya dis­tinta de la que aver­go­nyeix els nos­tres records” i “avui Ale­ma­nya vol cons­truir Europa, no pas domi­nar-la”.

Hi ha hagut altres actes de recon­ci­li­ació, i no sols entre França i Ale­ma­nya. El mateix pre­si­dent Gauck s'ha per­so­nat a Lídice (Txèquia) i a Santa Anna de Staz­zema (Itàlia), pobla­ci­ons on les SS assas­si­na­ren cen­te­nars de civils. Sense obli­dar aque­lla memo­ra­ble genu­flexió en un gest d'humi­li­tat i penitència del can­ce­ller Willy Brandt, el 7 de desem­bre de 1970, al peu del monu­ment recor­da­tori de l'heroic i des­es­pe­rat aixe­ca­ment del gueto de Varsòvia, entre el 19 d'abril i el 16 de maig de 1943. La cerimònia d'Ora­dour-sur-Glane, a més del seu valor intrínsec de repa­ració moral envers les vícti­mes del mons­truós crim, ha estat molt opor­tuna en el temps igual que les balsàmiques parau­les del pre­si­dent Gauck, en un moment que Ale­ma­nya es troba sota sos­pita de pre­tensió d'hege­mo­nia per les polítiques que està impo­sant a socis de la UE. Vells sen­ti­ments de ger­ma­nofòbia s'han des­vet­llat ja a Grècia, Por­tu­gal i local­ment en altres països.

No cal cer­car un fona­ment objec­tiu a aquest des­vet­lla­ment. N'hi ha prou amb recor­dar les parau­les del sociòleg, ale­many i jueu, Nor­bert Elias: “és poc pro­ba­ble que en un futur pre­vi­si­ble arribi a des­a­parèixer de la memòria de la huma­ni­tat el record del govern de Hit­ler i del mili­ons d'éssers humans que per­de­ren la vida per culpa de les seves deci­si­ons”. Cer­tes prudències i con­ten­ci­ons dels diri­gents ale­manys s'expli­quen perquè són cons­ci­ents d'aquell ter­ri­ble pas­sat, encara que ni els seus pares ni ells l'hagin vis­cut.

Tan­ma­teix, que­den encara pen­dents molts actes de reco­nei­xe­ment i de repa­ració per part d'Ale­ma­nya, en par­ti­cu­lar, envers els pobles de les anti­gues Unió Soviètica i Iugoslàvia. Però també els ali­ats ven­ce­dors hau­rien de reconèixer que tam­poc no res­pec­ta­ren ni sem­pre ni ple­na­ment les lleis de guerra i les lleis huma­nitàries en la seva bel·ligerància con­tra Ale­ma­nya.

Ora­dour-sur-Glane ens ha vin­gut a recor­dar el ter­ri­ble pas­sat recent d'Europa i l'encert de la cons­trucció euro­pea, que repre­senta la més reei­xida recon­ci­li­ació col·lec­tiva de l'era con­tem­porània.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.