la CRÒNICA
Un bon negoci
Aquesta és una anècdota real, viscuda. Érem l'any 2006. Truca un constructor domiciliat a la costa. Li han fet una oferta de crèdit sensacional. Però no ho acaba de veure clar i demana una opinió. Al seu despatx, hi trobem dos homes mudats, encorbatats i simpàtics, que passen a exposar el negoci:
–Vostè és propietari d'un solar urbà edificable aquí, a la costa, que valora en uns dos milions i mig d'euros, segons ens diu. Doncs nosaltres aconseguirem que un petit taxador d'una entitat de crèdit estableixi el seu valor en cinc milions d'euros. Sí, en cinc milions. El doble, tal com ho sent. Amb aquesta garantia, l'entitat de crèdit li concedirà amb tota seguretat un préstec hipotecari de quatre milions d'euros. Permeti'm que per ara no l'informem del nom de l'entitat. La discreció és fonamental.
I l'home segueix exposant detalls de l'operació:
–La nostra comissió és d'un milió d'euros, que retirarem en el mateix moment que vostè percebi l'import del crèdit. Aquesta comissió és intocable. Pensi que han de cobrar moltes persones que contribueixen a l'operació: el director de la sucursal, el responsable de risc de l'entitat de crèdit, el taxador i nosaltres. Tots són indispensables i toquem a ben poc cadascú. I no cal dir que aquesta entrega ha de ser opaca. Ja m'entén. Ens hi juguem molt! A vostè encara n'hi quedaran tres milions i seguirà sent propietari del terreny! Imagini!
El constructor es rascava el cap. Pensava que li quedarien tres milions i si aconseguia edificar un bloc d'habitacles, que en aquell moment els hi treien dels dits, i fer-ne cinc milions, encara n'hi quedaria un de net, tot i tornar-ne quatre! Però l'opinió dels qui l'assessoraven va ser totalment contrària: era una proposta corrupta, obscena, d'un risc extraordinari. Encara que tingués èxit en la construcció i la venda, hauria de tornar un milió que no hauria cobrat i que hauria pagat opacament! Un embolic de pronòstic! El constructor va declinar l'oferta. Els qui la hi proposaven es van enfadar molt, perquè rebutjava un negoci segur, una autèntica ganga... Ja ho havien fet amb altres constructores i tot havia sortit bé! Llavors, les seves ires les van carregar contra els assessors. Varen dir que érem “de pagès” –ells venien de Barcelona, és clar– i que “a determinades edats, ja hi havia coses que no es podien comprendre!” Sortiren de l'oficina donant un cop de porta.
Pocs mesos més tard, esclatava la crisi, provocada per una gran quantitat d'imprudències i despropòsits i amb la connivència d'una xarxa d'individus corruptes que no tenien cap empatx a proposar i gestionar operacions tan bones com aquesta. Era un exponent d'on havien arribat les coses. Ara, tots plegats en paguem les conseqüències.
