Pilar Rahola

Em fa feliç poder cons­ta­tar un fet que, a pri­mera vista, hau­ria de fer ràbia: els neoin­de­pen­den­tis­tes. Els qui hem estat patint, o humi­li­ats, o arra­co­nats anem des­a­pa­rei­xent de l'ima­gi­nari col·lec­tiu –i no sols per l'edat– per uns nous inde­pen­den­tis­tes que només fa un any es bur­la­ven de la inde­pendència o hi feien ges­tos de menys­preu. Ara són a pri­mera filera. No en tin­guem cap dubte: quan siguem inde­pen­dents, els qui por­ta­ran les reg­nes i sor­ti­ran a la foto seran aquests nou­vin­guts. Fa ràbia? Doncs no senyora. Tot el con­trari. Vet aquí la demos­tració més clara d'un tri­omf social escla­tant. Parlo també dels de la jaqueta mòbil, els opor­tu­nis­tes que ara es posen la dels uns, perquè van gua­nyant, ara la dels altres, perquè és el torn d'aquests segons. Fantàstic. Que els lles­tos et facin un cop de colze i et des­pla­cin és una prova mera­ve­llosa que la inde­pendència ja no hi ha qui l'aturi, ni el nar­colèptic Rajoy, ni les ame­na­ces, ni les histèriques ter­tu­li­a­nes que repe­tei­xen com un man­tra: “Cataluña es España”, ni els pode­ro­sos indus­tri­als i finan­cers que comen­cen a des­ar­ru­far les celles i que ara diuen “par­lem-ne”, i només fa unes set­ma­nes t'amenaçaven amb tots els mals de l'infern.

Per cert, vull fer esment a l'eslògan Cataluña es España, perquè és gra­ma­ti­cal­ment incor­recte –si de cas, és una sinècdo­que exces­siva–: Cata­lu­nya, poden dir, és part d'Espa­nya, o per­tany a Espa­nya, o és d'Espa­nya (aquesta és la meva pre­di­lecta), de la mateixa manera que no diríem Tar­ra­gona és Cata­lu­nya o Bla­nes és Cata­lu­nya.

No vol­dria aca­bar sense fer esment de la bri­llant oratòria i la clare­dat d'idees de Pilar Rahola. No sols en tertúlies on ha de fer una certa man­dra pertànyer, i no sols quan juga el par­tit a casa, sinó en situ­a­ci­ons ben adver­ses, amb con­tundència però sense histèria, raona, con­trasta, demos­tra i posa sobre la taula els con­cep­tes de lli­ber­tat i democràcia que ningú no sap com reba­tre-li, per més tau­les tele­vi­si­ves que tin­gui.

Tots sabem que va tenir moments difícils, durant l'escissió d'Esquerra, i que bona part de l'opinió pública n'estava en con­tra. Ara només podem dir: ets bri­llant, molt bri­llant, Rahola.