Violència

Paraula espan­tosa. La veig ara per tele­visió con­tra dues famílies emmor­das­sa­des en dos assalts a casa seva. Sento com me la dibui­xen per ràdio men­tre es parla de Síria. Violència i vul­ne­ra­bi­li­tat. I de sobte em vio­lento… escol­tant que hi ha nens i nenes a Bar­ce­lona que no poden bere­nar a casa i afor­tu­na­da­ment poden fer-ho en cen­tres socio-edu­ca­tius. Quan lle­geixo que una dona s'ha suïcidat en rebre una ordre de des­no­na­ment d'un habi­tatge social. Em vio­lento i m'indigno. I penso: violència? Violències! I recordo que m'ha fet refle­xi­o­nar molt aquests dies haver estat a la pre­sen­tació del lli­bre del foto­pe­ri­o­dista Jordi Borràs sobre violència a Bar­ce­lona. Una mirada que des­vet­lla violències. La que molts mani­fes­tants alte­rats exer­cei­xen sobre mobi­li­ari urbà, o la que agents de l'auto­ri­tat prac­ti­quen llançant bales de goma a mani­fes­tants que han per­dut ulls, mel­ses. Violències a les quals al·ludia el dipu­tat David Fernàndez en aque­lla pre­sen­tació, i que tenen a veure amb impo­si­ci­ons econòmiques, judi­ci­als, poli­ci­als, de dub­tosa legi­ti­mi­tat. Violències que cri­den altres violències. O és que mai no hem pen­sat o fins i tot ver­ba­lit­zat allò de: “Amb tot el que està pas­sant no entenc encara com és que no pas­sen més coses!”

I els qui tre­ba­llen la cul­tura de la pau insis­tei­xen a posar en valor la for­mació i el diàleg. I se m'il·lumi­nen els ulls quan escolto que es dóna crèdit a un estudi d'Intermón que diu que per evi­tar la pobresa i l'exclusió cal aug­men­tar la recap­tació i la justícia fis­cal, blin­dar les polítiques soci­als i de coo­pe­ració, i adop­tar mesu­res de rege­ne­ració democràtica. I aler­ten: si es manté la tendència actual, el 2025 l'Estat espa­nyol podria tenir 20 mili­ons de pobres, un 42% de la població. I Cata­lu­nya, 2,6 mili­ons de pobres, un 34,5% del total de cata­lans. I se m'encon­geix el cor de pen­sar que no remem en aquest sen­tit. I sento que anem tard en mol­tes reac­ci­ons i cal avançar-nos amb les solu­ci­ons. Que els qui legis­len comen­cin a tre­ba­llar seri­o­sa­ment per la justícia social, l'únic camí per sor­tir de la crisi i posar fi a les violències.