El queixal

Abocat al balcó del Born esventrat. Em quedo clavat davant les runes recuperades, escombrades mil vegades perquè tornin a veure la llum. He entrat amb delit de veure la casa de Joan Kies, el mercader que va ser cònsol holandès a Barcelona el 1700, i que per haver donat el seu suport a la causa austriacista, els borbons li van fer ensorrar casa seva, com a mil barcelonins més. Danys col·laterals en devien dir. I la casa de l'holandès, que ha rebut en una setmana més visites que les que va tenir mentre l'edifici era dempeus, ens remet, com tot el conjunt recuperat, a una ciutat viva i d'activitat frenètica. Hi ajuda, és clar, tota la lectura que n'ha fet aquests anys Garcia-Espuche, i els altres historiadors, i arqueòlegs que estan com un xiquet amb sabates noves. Amb plats, daus, pipes i bombes recuperades.

Però amb tot el respecte per aquells que van deixar la pell en aquesta zona zero, tal com la descriu Quim Torra, el director d'El Born Centre Cultural, el meu neguit era en la casa de Joan Kies. El seu nom em ressonava de ben petit, de resultes d'un escut amb un queixal com a blasó que hi ha al castell del comte Sicart de Vila-seca. Els meus avis n'eren els administradors, vivien a la planta baixa, fins i tot la mare hi havia nascut, i li deien la Maria Teresa del Castell. En anar a visitar la padrina, veia aquell escut de pedra al jardí, i m'explicaven que en holandès kies vol dir queixal. I que aquell antic amo del castell es dedicava al 1700 a fabricar-hi aiguardent. Que tant a Vila-seca, com a Reus, i arreu del Camp de Tarragona, les fassines marcaven l'activitat econòmica, i que el port de Salou era el punt de distribució principal de vins i destil·lats cap a Holanda i Anglaterra. La derrota del 1714 ho va trastocar tot, i com qui arrenca un queixal, Kies va perdre casa i alambins. 300 anys després sento que retrobo un vell conegut. Hem trepitjat el mateix terra a Vila-seca, i ara puc veure casa seva i la dels seus veïns. I ha anat d'un pèl. L'aparcament que fa uns anys es va menjar la continuïtat d'aquesta troballa arqueològica devia tenir el mateix valor que el que veiem. No és estrany que per venjança ara les pedres s'hagin volgut menjar les places d'aparcament exterior. El Born recuperat ens explica aquell passat, que ens fa presents al món. Llàstima que no hagi quedat aiguardent de l'època, m'ajudaria a entendre-ho millor!