Un imatger d'Olot

En els temps que vivim és gratificant trobar algú que encara treballa en allò que li agrada i en activitats que pretenen fer el món més bell. Aquest és el cas de Joan Montero, que des d'un discret taller d'un barri proper a la carretera de Riudaura d'Olot crea, restaura, recrea, pinta, exporta i ven obres de fusta per encàrrec. Bàsicament, marededéus amb tots els detalls i els ets i uts de les imatges autèntiques que es veneren en alguna església o que s'exposen en algun museu.

Tot just passar la seva porta els narius s'omplen d'olors de boix, vernissos i pintures. Tant treballa reproduint la imatge d'una fotografia com per un encàrrec d'una peça o un moble elaborats des de la seva pròpia creativitat. Podríem dir ben bé que amb en Joan convergeix aquella línia tan prima que va de l'artesania a l'art.

A banda de les olors, el seu lloc de treball representa una experiència pràctica del seu enginy amb els components i la maquinària que utilitza, la majoria de la qual, de construcció i disseny propis. N'és una bona mostra la “torre”, tal com l'anomena. Consisteix en unes fustes amb cintes i components on col·loca la imatge i des d'on amb facilitat pot accedir a qualsevol lloc per definir un peu, un plec del vestit, l'estructura general o cisellar un nas fins al darrer detall. A davant hi ha un calaix on són a la vista i assequibles més de 200 gúbies i burins de mides diferents que permetran donar forma a un cos i dibuixar-ne fins els ulls. A través d'un torn, polidores, serres i forns transformarà un bloc de faig, avellaner o til·ler en una forma concreta. Al seu taller hi vaig poder veure una porta massissa encarregada per uns russos, tan plena d'arabescos i detalls que no desentonaria gens en l'estació principal del metro de Moscou. La qualitat del seu treball fructifica en els encàrrecs que rep d'arreu del país, d'Espanya, de França, dels EUA o de Rússia. El rostre i el somriure d'en Joan transmeten tota la tranquil·litat, paciència i minuciositat que hi ha a les seves talles. Sentir-lo parlar és un plaer i una lliçó d'un ofici imperdurable. La bonhomia d'aquella gent que volent o sense voler col·labora a fer el món més agradable. Al seu taller hi regna una sensació de calma i sempre hi ha un temps per fer-la petar, per ensenyar alguna cosa.