Impossible?

Ho va dir Felipe González, expre­si­dent espa­nyol: “La inde­pen­den­cia de Cataluña es impo­si­ble.” He recor­dat, entre diver­tida i amarga, la immensa suma d'“impos­si­bi­li­tats” que van ser dites per boques de tots els colors i pen­sa­ments sobre el vot de la dona.

Em crida l'atenció la con­tundència de la frase, com si la història depengués dels desit­jos de González o com si tingués la famosa bola de vidre on està escrit el nos­tre destí. O, també, podria ser que fos veri­tat el que cir­cula per la xarxa, sobre l'immens poder econòmic de l'expre­si­dent, que, segons es diu, con­viu i par­ti­cipa en fes­tes fas­tu­o­ses amb les per­so­nes més riques del món, sobre­tot al con­ti­nent sud-ame­ricà i al Mar­roc, és a dir, l'exèrcit a l'ombra que dóna les ordres als exèrcits armats.

González hau­ria de lle­gir algun lli­bre d'història. La cai­guda de l'imperi romà era una gran impos­si­bi­li­tat; l'anor­re­a­ment de la monar­quia fran­cesa, una magna impos­si­bi­li­tat; la inde­pendència de l'Índia, una gran­di­osa impos­si­bi­li­tat; que un papa no con­demni l'homo­se­xu­a­li­tat, una metafísica impos­si­bi­li­tat.

Perquè els amos que bellu­guen els fils de la història són volu­bles: si bufen vents repu­bli­cans, tots es faran repu­bli­cans; si es con­gela el ser­vei mili­tar espa­nyol (que figura a la Cons­ti­tució), seran con­tra­ris al ser­vei mili­tar, i si toca ser amics de l'Iran, tots seran amics de l'Iran. Qui ho deci­deix, doncs? La gent, quan es mobi­litza, o passa quan el cos que regenta el poder està massa podrit i cau a tros­sos.

González: lle­geixi. Lle­geixi història.

A més del desig popu­lar, tenim a favor nos­tre un altre fac­tor: l'enorme incom­petència del govern espa­nyol. Un Ruiz Gallardón que parla com una per­sona res­treta, que per­pe­tra anar enrere en l'alli­be­ra­ment de la dona, un Bauzá que prac­tica el geno­cidi lingüístic amb impu­ni­tat, una minis­tra Bar­bie de Sani­tat i una alcal­dessa Bar­bie que només aixe­quen ria­lla­des, un pobre Mon­toro que no sap de què va la pel·lícula, i un sinis­tre Wert que ha acon­se­guit que l'odiï tot­hom. Sense comp­tar la colla de cor­rup­tes que un dia o altre cau­ran.

Impos­si­ble? No con­fon­gui la rea­li­tat amb els seus desit­jos, González.