Suport gironí a la “querella argentina”

Ja fa uns dies, els mitjans de comunicació publicaven que un jutjat argentí havia emès una ordre de crida i cerca contra quatre torturadors franquistes. El tribunal demana la seva detenció preventiva perquè prestin declaració i, si l'Estat espanyol no ho impedeix, siguin extradits a aquell país perquè responguin dels seus actes. A mi aquesta notícia em va suposar una doble satisfacció; no tan sols perquè suposa un petit pas en la fi de la impunitat de què fins ara han gaudit molts criminals de la dictadura franquista, sinó perquè, tan sols una setmana abans, des del grup de la CUP+Rcat vam presentar una moció a l'Ajuntament de Girona perquè el ple s'adherís a la denominada “querella argentina”. La moció va ser aprovada, la qual cosa entenc que en aquests moments és un prestigi per a la nostra ciutat.

En la meva intervenció en el ple en defensa de la iniciativa vaig recordar que l'independentisme català mai no s'ha cansat de repetir que la Transició espanyola s'havia fet malament, que no hi havia hagut ruptura amb el règim anterior i que això ha tingut efectes molt nocius en la situació política actual, que en molts aspectes –per exemple pel que fa al model d'estat i a la negativa al dret a l'autodeterminació dels pobles– és una simple prolongació del règim totalitari anterior. Tant és així que molts crims del franquisme van restar impunes i els seus autors, en lloc d'acabar a la presó o com a mínim quedar inhabilitats per a la vida política, de la nit al dia es van penjar l'etiqueta de demòcrates, com si els 40 anys de dictadura no haguessin existit. No només això; en alguns casos, i en alguns partits, els franquistes, o els hereus dels franquistes, tenen l'atreviment avui de qualificar de “nazis” i “feixistes” aquells que sempre han lluitat per la democràcia i les llibertats, per la justícia social i pels drets dels pobles.

L'Estat espanyol presumeix de democràcia i es creu amb l'autoritat de donar lliçons a tothom. Ho estem veient aquests dies quan, des del govern espanyol, s'està movent cel i terra, aquí i a fora, per impedir que el poble català exerceixi un dret fonamental, com és el dret a decidir el seu futur, i això ho fa apel·lant a la democràcia i a la legalitat vigents, tant l'una com l'altra absolutament condicionades pel règim anterior. La meva opinió, però, i per citar-ne tan sols un exemple, és que no hi pot haver plena democràcia amb morts enterrats encara a les cunetes de moltes carreteres. Recordava en el ple que el cas de la “querella argentina” és un exemple, no és el primer –perquè també va passar en el cas dels independentistes detinguts i torturats el 1992–, de com els dèficits del sistema juridicopolític espanyol obliga algunes de les seves víctimes a buscar justícia a fora. Si en el cas del 92 va ser el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg el que va acabar condemnant el Regne d'Espanya per no haver investigat les tortures denunciades –deia en el ple–, ara esperem i desitgem que aquells que van ser represaliats pel franquisme trobin la seva reparació a l'Argentina, una reparació que la justícia espanyola els nega. De moment, sortosament, l'ordre de detenció contra aquests quatre torturadors és un primer pas molt positiu, que cal esperar que vagi més enllà. Ja sabem que Espanya s'hi oposarà, i la fiscalia de l'Audiencia Nacional ja s'ha manifestat en aquest sentit, però l'Estat espanyol es pot permetre el luxe d'aparèixer als ulls del món com un refugi de criminals i de feixistes?; potser sí, ja ho veurem.

Per aquells que ho desconeguin, la “querella argentina” es va presentar el 14 d'abril del 2010, en un jutjat de Buenos Aires, pels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos a l'Estat espanyol per la dictadura franquista entre els anys 1936 i 1977 del segle passat. Des de la Xarxa Ciutadana de Suport a la Querella Argentina Contra els Crims del Franquisme es va proposar que les institucions també s'impliquessin en aquesta lluita contra la impunitat dels crims perpetrats per la dictadura franquista i que es donés suport públicament a aquesta iniciativa. En el cas de l'Ajuntament de Girona, la CUP+Rcat, el PSC i ICV-EUiA, i parcialment CiU i el regidor no adscrit, ho vam entendre així. I les úniques que es van oposar a la moció van ser les dues regidores del PP. Una llàstima. I un apunt final: si el Partit Popular no desaprofités aquestes oportunitats que li oferim per sumar-se a tots aquells que condemnem el franquisme, potser el govern espanyol s'estalviaria que des de la Unió Europea l'advertissin que no es pot banalitzar el feixisme impunement, com recentment els han recordat les autoritats comunitàries.