Marca blanca

Àngel Ros, alcalde de Lleida, ha pro­po­sat al PSC que en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2015 alguns soci­a­lis­tes es puguin pre­sen­tar amb la deno­mi­nació del cor­rent intern que ell i l'excon­se­llera Marina Geli encapçalen, Agru­pa­ment Soci­a­lista. Segons els seus pro­mo­tors, la fórmula eixam­pla­ria la base elec­to­ral més enllà dels límits estric­tes del par­tit en un moment, i això no ho han dit però se'ls entén, que el PSC per si sol es troba en cai­guda lliure i no acon­se­gueix tro­bar un aga­fa­dor en el revo­lu­ci­o­nat i dra­gonk­hanià mapa polític català.

Hi ha empre­ses que col·loquen al mer­cat una part dels seus pro­duc­tes a través de mar­ques blan­ques dels grans super­mer­cats per tal d'arri­bar a un públic dife­rent. A vega­des és al revés, i és el públic el que es mou per arri­bar cap a aques­tes mar­ques més ade­qua­des a la seva eco­no­mia i als seus interes­sos. No sé vostès però, des que hi ha la crisi, als arma­ris de la cuina de casa hi han anat apa­rei­xent arti­cles de marca blanca allà on abans hi havia eti­que­tes de colo­rai­nes ben diver­ses. En la política cata­lana està pas­sant una cosa sem­blant: Duran i Lleida ha obert el rebost elec­to­ral de CiU i ha des­co­bert, espan­tat, que allà ja no hi ha elec­tors asse­nya­da­ment cata­la­nis­tes, sinó inde­pen­den­tis­tes con­vençuts que ja no es con­for­men amb pac­tes de finançament, i Pere Navarro al seu ja no hi troba els fede­ra­lis­tes de sem­pre, sinó elec­tors que fugen en direc­ci­ons opo­sa­des, uns cap a Ciu­ta­dans i d'altres cap a ERC, ICV o casa seva.

Ja ho veu­rem, si el PSC accepta la pro­posta de Ros i adopta el seu cor­rent com a com­ple­ment a les muni­ci­pals, en lloc de l'asèptic Progrés Muni­ci­pal. El que no li podran negar és que, com a alcalde que li ha anat bé en temps elec­to­rals volàtils i difícils, ha tri­om­fat a la seva ciu­tat amb una fórmula pròpia: fer del seu par­tit el com­ple­ment secun­dari, la veri­ta­ble marca blanca de l'alcalde.