Anar rebent carbasses
Ser un ignorant és una desgràcia, però hi ha coses pitjors. Els nostres avis, els de la majoria de la població, no havien estat tants anys a col·legi, no hi havien dedicat tantes hores, no estaven en mans de tants professionals ni havien tingut a la seva disposició tants llibres com ara; però conservaven, la majoria d'ells, un gran respecte pel que havien après, lamentaven haver hagut de plegar d'aprendre massa aviat i feien tot el possible perquè els seus descendents tinguessin l'oportunitat de saber més i de trobar, en conseqüència, més bona feina. Tot això s'està perdent. Informe rere informe, any rere any, es confirma la tendència a la davallada en els coneixements adquirits. Es podrà discutir tot el que es vulgui sobre la metodologia de les enquestes, o se'n pot relativitzar els resultats contraposant-los a aneu a saber quins èxits en altres àmbits, però les conclusions negatives no es poden rebatre seriosament perquè coincideixen grosso modo amb l'experiència personal de cadascú. “Que inventin ells” és una constant de les elits hispàniques que, junt amb el seu correlat pedagògic: que aprenguin els altres, ha acabat infectant tots els estrats socials. Malgrat, o per culpa de, successives i pretensioses reformes educatives, l'adquisició d'una cultura mínima per anar per la vida ha deixat d'interessar, i la idea és que aquí ens hem de dedicar a viure la vida de manera divertida i sorollosa. Qui vol ser un aplicat coreà o un avorrit finlandès, podent ser un mediterrani illetrat, que creu que ha vingut al món amb el dret de ser mantingut per la gent industriosa i productiva dels països freds? Més greu que ser un ignorant és persistir en l'error i desentendre's de les conseqüències. Si una habilitat hi ha per aquestes latituds és la de trobar excuses de mal pagador, i això no ha variat des del temps de Felip II. Els responsables del progressiu i pretesament progressista desastre de l'ensenyança tampoc no han enviat les seves esquadres de funcionaris a lluitar contra els elements, i encara són capaços de fer-se els ofesos quan els adverteixen que els seus experiments no funcionen i que la incompetència augmenta, cosa que els avis ja els haurien advertit que passaria. És una llàstima que avui dia la faula de La Fontaine sobre la cigala i la formiga no degui tocar fins als trenta anys, en algun màster de romàniques, perquè podria ser molt útil si algú gosava... com s'ha de dir? implementar-la en el desenvolupament curricular?
