Errors nefastos
Al senyor Juan Carlos Soriano el resultat d'una analítica de sang rutinària el 2001 li va canviar la vida. Per un error humà li varen diagnosticar que era portador del virus de la sida i que, molt probablement, només li quedaven tres anys de vida. Déu n'hi do, quin tràngol! Després de l'angoixa que aquesta nova realitat davant d'una malaltia tan seriosa deu suposar, i limitar-se el dia a dia a les expectatives que els metges li varen plantejar, una altra analítica, quatre anys després, va resoldre que el diagnòstic anterior era un fals positiu. S'havien equivocat.
Tots cometem errades un munt de vegades al llarg de la nostra vida. És imprescindible i saludable que sigui així. Ens equivoquem quan comencem amb l'exercici laboral, i aquestes espifiades iniciàtiques ens serveixen per fer-ho, si som capaços d'aprendre lliçons, cada vegada una mica millor. També errem, deixi'm dir que sortosament, en la nostra vida personal un munt de vegades i de cada desencert que fem aprenem una nova manera de relacionar-nos amb els altres, de modificar conductes perverses i de seleccionar i construir l'entorn on volem viure.
Seria terrible estar convençut que no t'has equivocat mai i que no has fet evolucionar gens ni mica la teva conducta, ni la teva manera de ser al llarg dels anys. Quina por, aquella frase de “ja saps que jo sóc així” que serveix com excusa primària i involutiva per justificar que no calen canvis en allò que fem malament.
Dit això, i assumint que l'error forma part de nosaltres, hi ha ensopegades que no serveixen per créixer, ni per millorar, ni per evolucionar. Hi ha àmbits professionals en què, per la mateixa transcendència que suposa equivocar-se, les conseqüències que afecten les persones són determinants i molt difícils de justificar i, sobretot, molt difícils de perdonar. Els àmbits mèdics i jurídics l'error té unes seqüeles tan greus que fa que per a l'afectat no hi hagi cap indemnització, ni retracció que el pugui compensar pel que ha passat. Quan un error mèdic (que també n'hi ha d'haver, perquè la medicina no és una ciència exacta i la majoria dels magnífics professionals que l'exerceixen es poden equivocar com tothom) et destrossa la vida, sigui per un mal diagnòstic o una mala praxi, o quan un error judicial et fa culpable i t'empresonen sense que tu hagis comès el delicte, no hi ha compensació possible. Per la capacitat que tenen de modificar-te l'existència, no tot es pot ponderar igual.
